Ibn Yubair

Abu Al-Hassan Muhammad Ibn Ahmad Ibn Yubair Al-Kinani al-Andalusi Al-Balansi, Ibn Yubair o Yabar (1145-1217; en àrap ابن جبير), geógraf, viager, lliterat i poeta hispà-àrap medieval.

Biografia

Va nàixer en Xàtiva, llavors capital d'una taifa andalusí, fill d'un funcionari públic. Va estudiar en Xàtiva, per a traslladar-se despuix a Granada, on segons l'estil de l'época estudia el Corà, els hadices, dret i lliteratura, i més vesprada es va convertir en secretari de cancelleria del governadors almohade d'eixa ciutat, Abu Said ‘Utman b. ‘Abd al-Munim, fill del califa almohade del-Ándalus. Durant esta estància va compondre molts poemes, pero en 1182 va prendre la decisió de portar a terme la seua deure el pelegrinage a la Meca en la finalitat de expiar un pecat, supostament obligat pel governador almohade de Valéncia o com a resultat d'una crisis religosa interior.

Viages

El viaje por mar desde Ceuta a Alejandría

Ibn Yubair va eixir de Granada i va creuar l'Estret de Gibraltar cap a Ceuta. Va abordar en Ceuta un barco genovés el 24 de febrer de 1183 i va salpar cap a Aleixandria. El seu viage per mar ho va portar més allà de les Illes Balears i, a continuació, a través de la costa occidental de Cerdenya. Entre Cerdenya i Sicília el buc es va trobar en una forta tormenta, sobre la que tant els italians com els musulmans a bordo que tenien experiència de la mar varen dir "estar d'acort en que mai en les seues vides havien vist tal tempestat". Despuix de la tormenta el buc va passar per Sicília, Creta i després viró cap al sur i va creuar a lo llarc de la costa del nort d'Àfrica, aplegant a Aleixandria el 26 de març.

Egipte

Totes les descripcions dels llocs que va visitar en Egipte estan plena d'elogis per al nou governant sunita, Saladí. Per eixemple, diu d'ell que: "No hi ha congregació ordinària o mesquita, ni mausoleu construït sobre una tomba, ni hospital, ni universitat teològica on l'abundància del Sultà no s'estenga a tots els que busquen vivenda o viuen en ells". Senyala aixina mateix que quan les inundacions de el Nil no són suficients, Saladí reduïx l'impost sobre la terra dels agricultors, o que "tanta és la justícia i seguritat que ha portat a les seues rutes que els hòmens en les seues terres poden dedicar-se als seus assunts de nit i no témer a l'obscuritat". Ibn Yubair, per un atre costat, no menciona als cristians *coptos, que formaven la gran majoria de la població egipcíaca de l'época, i denigra freqüentment a l'anterior dinastia chiíta, els fatimíes.

Aleixandria

A la seua arribada a Aleixandria Ibn Yubair va mostrar la seua molèstia en els funcionaris de aduana que insistien en la recaptació del zakat dels peregrins, independentment de si estaven obligats a pagar o no. En la ciutat va visitar el Far d'Aleixandria, que en eixe moment estava encara en peu, i es va sorprendre pel seu tamany i esplendor. També li varen impressionar la llibertat dels coleges, albercs per a estudiants estrangers, els banys i els hospitals de la ciutat, pagats per les fundacions religioses i els imposts sobre els dhimmis judeus i cristians de la ciutat. Ibn Yubair va mencionar que hi havia entre 8.000 i 12.000 mesquites en Aleixandria, que va deixar despuix d'una estància de huit dies per a dirigir-se a El Caire.

El Caire

Despuix d'un viage de tres dies Ibn Yubair va aplegar a El Caire. En la ciutat va visitar el cementeri del-Qarafah, que contenia les tombes de molts personages importants en l'història de l'Islam, com Husein, màrtir chiíta, i va senyalar que els esclaus cristians estrangers estaven ampliant els murs de la ciutadella en l'objecte de rodejar tota la ciutat. Una atra de les obres en construcció que va vore va ser un pont sobre el Nil, que seria lo suficientment elevat com para no ser sumergit per l'inundació anual del riu. Va descriure aixina mateix un espaciós hospital gratuït que es dividia en tres seccions: per a hòmens, dònes i malalts mentals. Va vore les piràmides, sense explicar-se para qué s'havien construït, aixina com la Esfinge, a la que els locals criden "Pare dels terrors".

"les antigues piràmides, construccions maravelloses, espectàcul extraordinari, són de forma quadrada, com si anaren vàries tendes plantades, alçant-se en l'aire del cel i omplin en altura l'espai aéreu. L'esgambi d'una d'elles, des d'una dels seus cantons a l'atra, és de 366 passos. Han segut alçades en enormes pedres tallades, *ensambladas de forma impressionant en insòlita cohesió (...). Si les gents de la terra desijaren demolir la seua construcció els seria impossible (...) ningú sap lo que són, llevat Deu, poderós i gran".

Atres viages

Ibn Yubair va ascendir despuix el Nil fins a Asuán i va creuar la mar Roja cap a Jedda i d'ahí a Medina i La Meca, on va residir huit mesos. Més vesprada es va dirigir al nort cap a Jerusalem, Damasc, Mossul, Bagdad i Acre, tornant en 1185 a través de Sicília, de nou a bordo d'un barco genovés. La seua travessia no va estar falta de peripècies, inclós un naufragi, i Yubair va llegar una detallada i molt gràfica descripció dels llocs que va visitar durant els seus viages en el seu llibre Els viages (Rihla). A diferència dels seus contemporàneus, Yubair no escriu simplement una mera recopilació de topònims i descripcions de monuments, sino que mostra un anàlisis en profunditat per mig de l'observació de detalls geogràfics, aixina com culturals, religiosos i polítics. Especialment interessants són les seues notes sobre la disminució de la fe dels seus companyers musulmans en Palerm despuix de la recent conquista normanda, i lo que va percebre com l'influència musulmana sobre les costums de Guillermo II, rei de Sicília. 1​

Importància

La rellevància de Ibn Yubair com a viager es deu principalment a que el seu llibre Viages és una de les fonts més importants en que es conta per a saber cóm es trobava el món mediterràneu en general, els paisos baix domini islàmic, la Sicília normanda, la navegació contemporànea i les relacions entre musulmans i cristians en el sigle XII. Yubair és el creador de tot un gènero en la lliteratura àrap: la rihla o relació de viage, que després es continua i reproduïx sistemàticament. Entre els seus imitadors destaca el famós viager de Tànger Ibn Batuta, que es va inspirar i fins i tot va reproduir paràgrafs exactes del relat del viager valencià.

Una cita famosa de Yubair és la famosa descripció dels musulmans que viuen en el Regne de Jerusalem despuix de la creuada cristiana:

Hem deixat Tibnin per una carretera passant granges on viuen els musulmans, que prosperen baix el domini creuat, que Alá nos preserve de tal tentació... Els musulmans són propietaris de les seues cases i s'administren al seu modo. Esta és la forma en que les grans granges i llogarets estan organisades en territori franc (creuat). Molts musulmans estan molt tentats a establir-se ací quan veuen les terribles condicions en que els seus germans viuen en els districtes baix el mandat musulmà. Per desgràcia per als musulmans, tenen sempre motius per a queixar-se sobre les injustícies dels seus caps en les terres regides pels seus correligionaris, mentres que no poden tindre més que elogis per al comportament dels creuats, en la justícia dels quals sempre poden confiar.

Yubair va viajar cap al Llevant dos voltes més (1189-1191 i 1217), pero no va deixar constància escrita de tals viages, i va morir en Egipte, on sembla que es va dedicar a l'ensenyança, durant el segon d'estos viages.

Bibliografia

• Lisan Addin Ibn Al-Jatib, “Noticias completas sobre Granada”
• Daniel Grammatico, "Las peregrinaciones de Ibn Yubair", Granada.
• Ibn Yubair, A través del oriente, Madrid, Alianza.
• Ibn Yubair, A través del Oriente. El siglo XII ante los ojos. Rihla, Ed. del Serbal, Barcelona, 1988.
• Javier Gómez-Navarro, Viajeros españoles en Egipto, Sociedad Geográfica Española, 2002.

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ibn Yubair de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.