Diferència entre les revisions de "Valencià catalanisat"
m (Protegió «Catlencià» ([Editar=Només permetre administradors] (indefinit))) |
m |
||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són: | Algunes de les senyes més típiques del catlencià són: | ||
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". | *''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". | ||
| − | *''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta'' | + | *''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''). |
| − | *''Aleshores'' en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aleshores'' | + | *''Aleshores'' en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aleshores''). |
| − | *''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula | + | *''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià. |
*Substitució de '''-xc-/-xqu-''' per ''-sc-/-squ-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...) | *Substitució de '''-xc-/-xqu-''' per ''-sc-/-squ-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...) | ||
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet) | *Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet) | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
*Terminació ''-itzar'', que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional ''-isar'', que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...) | *Terminació ''-itzar'', que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional ''-isar'', que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...) | ||
*Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a ''fea, fees, féem, féeu i feen''. | *Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a ''fea, fees, féem, féeu i feen''. | ||
| − | *Superposició de les formes ''deia, deies, déiem, déieu, deien'' front a ''dia, dies, díem, díeu i dien''. Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià | + | *Superposició de les formes ''deia, deies, déiem, déieu, deien'' front a ''dia, dies, díem, díeu i dien''. (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat. |
== Atres senyes == | == Atres senyes == | ||
Revisió de 08:22 7 set 2018
Catlencià és la denominació de la llengua barreja de valencià i català que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. Esta llengua artificial naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.
El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del País Valencià". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" és "catlencià", que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).
Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta, en més o manco implantació, ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han quallat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.
Característiques
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
- Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
- Aquesta en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta).
- Aleshores en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aleshores).
- Doncs que vol dir "pues" o "puix", cal dir que Doncs és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.
- Substitució de -xc-/-xqu- per -sc-/-squ- bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...)
- Utilisació de la X per a la CH basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
- Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
- Terminació -itzar, que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional -isar, que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
- Superposició de les formes feia, feies, féiem, féieu i feien front a fea, fees, féem, féeu i feen.
- Superposició de les formes deia, deies, déiem, déieu, deien front a dia, dies, díem, díeu i dien. (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat.
Atres senyes
Les persones que utilisen el "valencià normalitzat" solen ser o d'orige castellaparlant o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters propis de la llengua valenciana.
Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"
- Radiotelevisió Pública Valenciana (Canal9, Punt2...)
- Generalitat Valenciana.
- Atres associacions.