Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Catlencià''' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana. | + | '''Catlencià''' o ''catancià'' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana. |
| | | |
− | El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es '''"catlencià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià). | + | El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es '''"catlencià"''' o '''"catancià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià). |
| | | |
| Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants. | | Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants. |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| ==Característiques== | | ==Característiques== |
− | Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciàfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià. | + | Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià. |
| | | |
| Algunes de les senyes més típiques del catlencià són: | | Algunes de les senyes més típiques del catlencià són: |
| *''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". | | *''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes". |
− | *''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''). | + | *''Aquesta'' en lloc de "esta" (s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''). |
− | *''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
| |
| *''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme). | | *''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme). |
− | *''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià. | + | *''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que s'usava en el valencià del [[Sigle d'Or]] però que actualment està totalment en desús. |
− | *Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...) | + | *Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' basant-se en el barceloní (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...) |
− | *Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet) | + | *Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet) |
− | *Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
| + | *Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...) |
− | *Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...) | + | *Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a les valencianes ''fea, fees, féem, féeu i feen''. |
− | *Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''. | + | *Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior punt com en este tant les primeres formes com les segones son correctes en valencià, correctament escrites en [[i grega]], pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer hem mencionat) |
− | *Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) sols admet les que primer hem mencionat) | |
| | | |
| == Atres senyes == | | == Atres senyes == |
Llínea 28: |
Llínea 26: |
| ==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"== | | ==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"== |
| | | |
− | *[[RTVV|Radiotelevisió Pública Valenciana]] (Canal9, Punt2...) | + | *[[À punt]] |
| *[[Generalitat Valenciana]]. | | *[[Generalitat Valenciana]]. |
| + | *Universitats i centres docents |
| *Atres associacions. | | *Atres associacions. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
− | * [[Llista de termes en catlencià i en valencià]] | + | * [[Llista de térmens en catlencià i en valencià]] |
| | | |
| [[Categoria:Valencià]] | | [[Categoria:Valencià]] |
| [[Categoria:AVLL]] | | [[Categoria:AVLL]] |