Diferència entre les revisions de "H"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (→Fonètica) |
m (→Fonètica) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') fins i tot en els seus plurals (Joc'''h'''s florals). | + | Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige [[llatí]] que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') fins i tot en els seus plurals (Joc'''h'''s florals). |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
Revisió de 08:08 31 jul 2018
La H, h en minúscula, és l'octava lletra de l'alfabet valencià i sexta de les consonants. Només se conserva per tradició lliterària, puix no té sò. El seu nom en valencià és hac, pero per castellanisme també es sol conéixer com a haig.
Fonètica
Actualment només se gasta per a paraules estrangeres en el sò /h/ o en paraules d'orige llatí que ya tenien esta grafia. Antigament també s'usava per a separar hiats (trahidor, fahena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanch, bosch, amich) fins i tot en els seus plurals (Jochs florals).
Ortografia
S'escriu hac
- En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
- No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.