Canvis

== Geografia ==

== Geografia ==

El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sèu de la [[Copa Amèrica 2007]], ha supost un desenroll important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials han tengut, com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes hagen fixat les sues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.

El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sèu de la [[Copa Amèrica 2007]], ha supost un desenroll important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials han tengut, com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes hagen fixat les seues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.

No obstant, i donat que n'hi han grans zones de regadiu, el terme se dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.

No obstant, i donat que n'hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.

[[Image:Trenc_d'Alba_en_Port_Saplaya.jpg|right|thumb|Trenc d'alba en Port Saplaya]]

[[Image:Trenc_d'Alba_en_Port_Saplaya.jpg|right|thumb|Trenc d'alba en Port Saplaya]]

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Saplaya arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Saplaya arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Saplaya els set dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Saplaya els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

=== Localitats limítrofs ===

=== Localitats limítrofs ===

== Economia ==

== Economia ==

L'activitat econòmica de la població se distribuïx de la següent manera (senyes de [[1994]]): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'industria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (senyes de [[1994]]): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

== Patrimoni i Arquitectura ==

== Patrimoni i Arquitectura ==

[[Image:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|Ermita del Milacre dels Peixets]]

[[Image:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|Ermita del Milacre dels Peixets]]

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, utilisats tradicionalment en la pintura de les vivendes. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residencia, abdós barris en excelents plages.

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, usats tradicionalment en la pintura de les vivendes. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residència, abdós barris ab excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destacarem l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i d'orige migeval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera és de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Santo; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Retor, sense cult; l'ermita de Santa Barbara (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'[[ermita de Sant Cristòfol]] pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'[[ermita dels Peixets]], d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en Juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

Del seu patrimoni monumental destaca l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i d'orige migeval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera és de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Sant; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Retor, sense cult; l'ermita de Santa Bàrbera (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'[[ermita de Sant Cristòfol]] pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'[[ermita dels Peixets]], d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta, alqueries i barraques (Alqueria d'El Machistre, on se troba el museu de la Chufa i de l'Orchata), testimoni d'un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Tenim que destacar el denominat "Pont del Moro" de 5m d'ample per 8 de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta, alqueries i barraques (Alqueria d'El Machistre, a on se troba el museu de la Chufa i de l'Orchata), testimoni d'un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Destaca el denominat "Pont del Moro" de cinc metros d'ample per huit de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

== Cultura ==

== Cultura ==

* [[Don Cristòfol Coret i Peris]] fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llatí en [[Valéncia]] i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.

* [[Don Cristòfol Coret i Peris]] fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llatí en [[Valéncia]] i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.

* [[Dominic Pare Lluís Navarro]] (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat a [[]]per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, un dels fundadors fon el Pare Lluís Navarro, primer cura retor de Nostra Senyora del Rosari,

* [[Dominic Pare Lluís Navarro]] (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat per haver procurat alçar l'espirit nacional contra l'invasor. Societat Ateneu Musical del Port, un dels fundadors fon el Pare Lluís Navarro, primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari,

* El pintor [[Don Cristòfol Valero]], (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a [[Roma]] per estudis, fon un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, on arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telèmac abans de la seua lluita en Adrasto que se conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

* El pintor [[Don Cristòfol Valero]], (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a [[Roma]] per estudis, fon un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, on arribà a ser director. En 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telèmac abans de la seua lluita en Adrasto que es conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en 1768 fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.

* [[Don Juliol Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en [[França]] durant l'ocupació alemana, va estar en presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de la ONU.

* [[Don Juliol Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en [[França]] durant l'ocupació alemana, va estar en presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de la ONU.

* [[Sr. Ferran Giner Gil]], “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del [[Valéncia CF]] debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades).Una vegada finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí se retirà com jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.

* [[Sr. Ferran Giner Gil]], “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del [[Valéncia CF]] debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades). Una vegada finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí es retirà com a jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.

* [[Sra. Remeis Ros Frechina]] ha sigut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.

* [[Sra. Remeis Ros Frechina]] ha segut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.

* [[Els germans Josep i Enric Gimeno]], fundaren la primera orchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carrer Cabanyal, hui desapareguda.

* [[Els germans Josep i Enric Gimeno]], fundaren la primera orchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en lo carrer Cabanyal, hui desapareguda.

* La triple [[Sra. Clarita Panach]] se dedicà al teatre líric en gran èxit.

* La triple [[Sra. Clarita Panach]] se dedicà al teatre líric en gran èxit.

* [[Don Josep Peris i Aragó]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on va obtindre varis premis acadèmics, en 1982 en [[Sogorp]] realisa una exposició , la ciutat li fa un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.

* [[Don Josep Peris i Aragó]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on va obtindre diversos premis acadèmics, en 1982 en [[Sogorp]] realisà una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per la seua vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.

* El poeta [[Don Cristòfol Aguilar Hurtado]].

* El poeta [[Don Cristòfol Aguilar Hurtado]].

* [[Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en 2001, l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no n'hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en 2002, esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obri la seua primera tenda en 1960 en la seua casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dona Carme per a despuix obrir l'actual en l'any 1979, en 1982 junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia se repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.

* [[Sr. Don Daniel Tortajada "l’orchater"]] fon el president del Gremi d’orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en 2001, l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no n'hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en 2002, esta avinguda està a prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en 1960 en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any 1979, en 1982 junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.

* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibányez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador de nostre poble, al que amava. La seua senzillea i humanitat, el seu talant dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en la mateixa la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on permaneixqué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Don Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al que amava. La seua senzillea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en la mateixa la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Sobreixent Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on permaneixqué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

== Festes locals ==

== Festes locals ==

Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i a elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen el primer fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se varies activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i ad elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen la primera fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se varies activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del [[Corpus Christi]] fora de l'Octava, concretament el dumenge anterior al [[10 de juliol]], festivitat de [[San Cristòfol]], patró de la localitat.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del [[Corpus Christi]] fòra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al [[10 de juliol]], festivitat de [[San Cristòfol]], patró de la localitat.

Entorn a les festes majors s'organisa una gran fira, en la presencia dels grups culturals de la població.

Entorn a les festes majors s'organisa una gran fira, en la presencia dels grups culturals de la població.

Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'[[Horta Nort]]. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Provessons de [[Semana Santa]] com la [[Provessó de les Palmes]] del dumenge de Rams, els actes oficials del Dijous i [[Divendres Sant]], el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ánimes des de la seua Ermita en plena [[Horta]] fins el Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.

Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'[[Horta Nort]]. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Processons de [[Semana Santa]] com la [[Processó de les Palmes]] del dumenge de Rams, els actes oficials del Dijous i [[Divendres Sant]], el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ànimes des de la seua Ermita en plena [[Horta]] fins el Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés a l'ermita del "[[Milacre dels Peixets]]”.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés en l'ermita del "[[Milacre dels Peixets]]”.

Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap les Festes Majors d'Alboraya, que té lloc voltant del [[10 de juliol]], en honor al patró Sant Cristòfol i al [[Corpus Christi]].

Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraya, que té lloc vora el [[10 de juliol]], en honor al patró Sant Cristòfol i al [[Corpus Christi]].

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de vàries festes locals en una semana lúdic-festiva, on els actes religiosos, provessons del [[Corpus Christi]], Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfilades de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de [[Port Saplaya]] a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de vàries festes locals en una semana lúdic-festiva, a on els actes religiosos, processons del [[Corpus Christi]], Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfilades de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de [[Port Saplaya]] a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

L'últim dumenge d'Octubre se celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixe últim fi de semana d'Octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (migeval), actes de carrer i culturals.

L'últim dumenge d'octubre es celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixa última fi de semana d'octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (migeval), actes de carrer i culturals.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

=== Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata" ===

=== Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata" ===

Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor [[orchata]] de chufes de tot el món.

Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor [[orchata]] de chufes de tot lo món.

[[Cyperus esculentus]], nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], del qual, despuix de ser triturat i escorregut, s'obté el llíquit blanc conegut com Orchata.

[[Cyperus esculentus]], nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], del qual, despuix de ser triturat i escorregut, s'obté el líquit blanc conegut com a orchata.

== Accessos ==

== Accessos ==

Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|F.G.V.]].

Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (llínea 3 de Metro) de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|FGV]].

== Deports ==

== Deports ==

===Fútbol===

===Fútbol===

Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment l'escola conta con un total de 30 equips estant fins la categoria cadet al màxim nivell.

Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment l'escola conta en un total de 30 equips estant fins la categoria de cadet al màxim nivell.

L'Alboraya U.D. sol aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i inclús alguns d'ells han tengut l'oportunitat de fichar per equips de 1ª divisió com el R.C.D. Espanyol de Barcelona, Vilarreal C.F. i Valéncia C.F.

L'Alboraya UD sol aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i inclús alguns d'ells han tengut l'oportunitat de fichar per equips de 1ª divisió com el RCD Espanyol de Barcelona, Vilarreal CF i Valéncia CF.

Per atra banda, conta en unes instalacions de calitat en un camp de fútbol 11 i atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.

Per atra banda, conta en unes instalacions de calitat en un camp de fútbol 11 i atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.

El Club Fútbol Sala Alboraya és un dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip quedà sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.

El Club Fútbol Sala Alboraya és un dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip quedà sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.

Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig quedà tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Va a conseguir ser el millor equip Valencià de l'any.

Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig quedà tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Conseguí ser el millor equip Valencià de l'any.

L'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport, varen fer que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.

L'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport, varen fer que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.