Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5404 bytes afegits ,  13:21 11 jul 2018
Pàgina nova, en el contingut: «'''Antoni MARGIL de Jesus O.F.M.''' (Valencia, 18 d'agost de 1657 - Méxic,6 d'agost de 1726) fon un francisca valencià, missioner i e...»
'''Antoni MARGIL de Jesus O.F.M.''' ([[Valencia]], [[18 d'agost]] de [[1657]] - [[Méxic]],[[6 d'agost]] de [[1726]]) fon un francisca valencià, missioner i evangelisador d'America, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de [[Querètaro]], [[Guatemala]], i [[Zacatecas]]. Fon conegut com el '''flare dels peus penats'''.

Margil, un segle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que mes quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigue una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Despres de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria consegui la llibertat).

== Biografia ==

El seu nom de pila era '''Agapit Margil Ros'''. Fon batejat en la [[Esglesia dels Sants Joans (Valencia)|esglesia dels Sants Joans]] de [[Valencia]] ([[Espanya]]), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el [[convent de la Corona]] de Valencia. Fon ordenat sacerdot en [[1682]] i abans de marchar de missioner a [[America]], en març de [[1683]], residi en els convents de [[Ona (Castello)|Ona]] i [[Denia]].

== Missio en America ==

Parti de [[Cadis]] a finals del mes de març de 1683 junt en atres companyers de la [[Orde franciscana]], despres de visitar en [[Valencia]] a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcacio, fins que el 6 de juny de 1683 aplegà al port de [[Veracruz]], que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Parti caminant per orde del prelat portant el [[Breviari]], un bacul i un [[Crucifix]], confiant en la [[Providencia divina]].

Els primers pobles en els que sermonà foren els que trovava en el camí fins el [[convent de la Santissima Creu (QUERÉTARO)|convent de la Santissima Creu]] de [[Queretaro]], no pergue ocasio de difondre la paraula.

Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'alli escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil francisca instaurat en Méxic 150 anys abans per Fray Martí de Valencia, i durant mes de deu anys recorreu des de el citat [[Méxic]], [[Guatemala]], [[Hundures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. Mes de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.

Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esqualits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; aixo provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.

Gran devot de la [[Passio del Crist]] i de la [[Mare de Deu]], per les poblacions que passava difonia el [[Ave Maria]] i les [[estacions del Via Crucis]], i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien.

=== Yucatán, Ciutat Real ===
De Queretaro parti cap a [[Yucatán]], sermonant per tota la zona. Despres marchà a [[Tabasco]]. De cami a [[Ciutat Real]], en el poble de [[Tustia]], emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni la [[Extrema Uncio]]. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu cami cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se despres a [[GUATEMALA]], recorrent la costa sur durant mesos.

=== Costa Rica ===
Aplegaren al sur de [[Costa Rica]] en 1688 Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats [[Talamasncas]], organisats en varies tribus. Eren indis antropofecs que feen sacrificis humans.

Els dos flares patiren tortures i estigueren proxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasio passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments mes complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.

Fundaren en la zona mes d'una dotzena de missions.

Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren mes de 40.000 els indis que acolliren la Fa cristiana.

Fray Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Méxic.

== Missio en Texas ==
En lo que hui es Estats Units fundaria una missio en Sabines, seguint el [[Riu de Nort]] fins a [[Texas]]. Seguidament despres d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.

== Ultims viages ==
Mori en el [[convent de Sant Francesc (Ciutat de Méxic)|Convent de Sant Francesc]] de Méxic. En 1836 foren declarades heroiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fray Antoni Margil de Jesus, reposa en La ciutat de Méxic.

== Enllaços externs ==

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/46850530212363942976613/index.htm El peregrino septentrional atlante: delineado en la exemplarissima vida del Venerable Padre F. Antonio Margil de Jesus, Fruto de la Floridissima Ciudad de Valencia... aclamado de la piedad por nuevo apóstol de Guatemala... / escríbela el P. Fr. Isidro Felis de Espinosa]
* [https://web.archive.org/web/20160508224926/http://www.gratisdate.org/texto_prueba.php?idl=34 Venerable Antonio Margil de Jesús, el fraile de los pies alados, por J.Mª Iraburu en Hechos de los apóstoles en América].
1821

edicions

Menú de navegació