Diferència entre les revisions de "Amén"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|''Adoració davant el tro de Deu'', [[miniatura de l{{'}}''Apocalipsis de Bamberg'',...») |
m |
||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Amén''' (en [[hebreu]] '''אמן''', ''amén''; en [[àrap]] '''آمين''', ''aamiin'') és una paraula semítica que sol traduir-se per 'aixina siga', 'això és veritat' o 'això és desijable'.<ref name="GEC">https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=am%C3%A9n</ref> Amprada en el [[judaisme]], posteriorment fon adoptada pel [[cristianisme]] i l'[[islam]]. És una de les aclamacions llitúrgiques cristianes més freqüents, i es gasta generalment com a fórmula per a concloure les oracions. | '''Amén''' (en [[hebreu]] '''אמן''', ''amén''; en [[àrap]] '''آمين''', ''aamiin'') és una paraula semítica que sol traduir-se per 'aixina siga', 'això és veritat' o 'això és desijable'.<ref name="GEC">https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=am%C3%A9n</ref> Amprada en el [[judaisme]], posteriorment fon adoptada pel [[cristianisme]] i l'[[islam]]. És una de les aclamacions llitúrgiques cristianes més freqüents, i es gasta generalment com a fórmula per a concloure les oracions. | ||
− | El terme 'amén' és símbol de confirmació i d'afirmació.<ref name="Davy">{{ref-llibre|autor= Davy, Marie-Madeleine|capítul=Amén | editor=Chevalier, Jean; Gheerbrant, Alain |títul=Diccionario de los símbolos | editorial=Herder |lloc=Barcelona |any=1986 |isbn=978-84-254-2642-1 |pàgina=91}}</ref> El significat real de la paraula és 'en veritat', 'certament' o 'que conste'.<ref name="CT">{{ref-llibre|llinage= Thomas|nom= Charles|capítul= Amén |títul= Vocabulario de teología bíblica|edició=18a ed.| lloc = Barcelona (España)| editor= Xavier Léon-Dufour| editorial = Biblioteca Herder|any= 2001|pàgines= 73-74|isbn = 978-84-254-0809-0}}</ref> Popularment se li ha donat el significat de 'aixina siga', 'paraula de | + | El terme 'amén' és símbol de confirmació i d'afirmació.<ref name="Davy">{{ref-llibre|autor= Davy, Marie-Madeleine|capítul=Amén | editor=Chevalier, Jean; Gheerbrant, Alain |títul=Diccionario de los símbolos | editorial=Herder |lloc=Barcelona |any=1986 |isbn=978-84-254-2642-1 |pàgina=91}}</ref> El significat real de la paraula és 'en veritat', 'certament' o 'que conste'.<ref name="CT">{{ref-llibre|llinage= Thomas|nom= Charles|capítul= Amén |títul= Vocabulario de teología bíblica|edició=18a ed.| lloc = Barcelona (España)| editor= Xavier Léon-Dufour| editorial = Biblioteca Herder|any= 2001|pàgines= 73-74|isbn = 978-84-254-0809-0}}</ref> Popularment se li ha donat el significat de 'aixina siga', 'paraula de Deu' o simplement 'sí'. En efecte, la raïl d'est adverbi implica fermea, solidea, seguritat, i en hebreu és la mateixa que s'usa per al vocable 'fe'. |
Dir 'amén' és proclamar que es té per cert lo que s'acaba de dir, en vista a ratificar una proposició o unir-se a una [[pregària]]; per això, expressat en forma conjunta o grupal en l'àmbit d'un ofici religiós significa 'estar d'acort' en lo que s'expressa en tal ocasió. | Dir 'amén' és proclamar que es té per cert lo que s'acaba de dir, en vista a ratificar una proposició o unir-se a una [[pregària]]; per això, expressat en forma conjunta o grupal en l'àmbit d'un ofici religiós significa 'estar d'acort' en lo que s'expressa en tal ocasió. |
Revisió de 09:03 16 jun 2018
Amén (en hebreu אמן, amén; en àrap آمين, aamiin) és una paraula semítica que sol traduir-se per 'aixina siga', 'això és veritat' o 'això és desijable'.[1] Amprada en el judaisme, posteriorment fon adoptada pel cristianisme i l'islam. És una de les aclamacions llitúrgiques cristianes més freqüents, i es gasta generalment com a fórmula per a concloure les oracions.
El terme 'amén' és símbol de confirmació i d'afirmació.[2] El significat real de la paraula és 'en veritat', 'certament' o 'que conste'.[3] Popularment se li ha donat el significat de 'aixina siga', 'paraula de Deu' o simplement 'sí'. En efecte, la raïl d'est adverbi implica fermea, solidea, seguritat, i en hebreu és la mateixa que s'usa per al vocable 'fe'.
Dir 'amén' és proclamar que es té per cert lo que s'acaba de dir, en vista a ratificar una proposició o unir-se a una pregària; per això, expressat en forma conjunta o grupal en l'àmbit d'un ofici religiós significa 'estar d'acort' en lo que s'expressa en tal ocasió.
El terme 'amén' és molt usat en la Bíblia, i pot trobar-se al principi o al final d'una frase.[2] En contrast en el seu us llitúrgic com una reafirmació al final de l'oració, els Evangelis mostren a Jesucrist iniciant alguns dels seus discursos en un doble 'Amén, amén', traduït en general com 'en veritat, en veritat' o 'de cert, de cert' o, simplement, 'vos ho ben assegure' (per eixemple: Joan 14:12[4]). En el llibre de l'Apocalipsis, el Crist és nomenat 'l'Amén' (Apocalipsis 3:14).
Referències
- ↑ https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=am%C3%A9n
- ↑ 2,0 2,1 Davy, Marie-Madeleine (1986). «Amén», Chevalier, Jean; Gheerbrant, Alain (ed.). Diccionario de los símbolos, Herder, p. 91. ISBN 978-84-254-2642-1.
- ↑ Thomas, Charles (2001). «Amén», Xavier Léon-Dufour (ed.). Vocabulario de teología bíblica, 18a ed. edició, Biblioteca Herder, pp. 73-74. ISBN 978-84-254-0809-0.
- ↑ Reina Valera 1960 (espanyol) i BIBLIJA.net (català)