Diferència entre les revisions de "Amén"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|''Adoració davant el tro de Deu'', [[miniatura de l{{'}}''Apocalipsis de Bamberg'',...»)
 
m
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Amén''' (en [[hebreu]] '''אמן''', ''amén''; en [[àrap]] '''آمين''', ''aamiin'') és una paraula semítica que sol traduir-se per 'aixina siga', 'això és veritat' o 'això és desijable'.<ref name="GEC">https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=am%C3%A9n</ref> Amprada en el [[judaisme]], posteriorment fon adoptada pel [[cristianisme]] i l'[[islam]]. És una de les aclamacions llitúrgiques cristianes més freqüents, i es gasta generalment com a fórmula per a concloure les oracions.
 
'''Amén''' (en [[hebreu]] '''אמן''', ''amén''; en [[àrap]] '''آمين''', ''aamiin'') és una paraula semítica que sol traduir-se per 'aixina siga', 'això és veritat' o 'això és desijable'.<ref name="GEC">https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=am%C3%A9n</ref> Amprada en el [[judaisme]], posteriorment fon adoptada pel [[cristianisme]] i l'[[islam]]. És una de les aclamacions llitúrgiques cristianes més freqüents, i es gasta generalment com a fórmula per a concloure les oracions.
  
El terme 'amén' és símbol de confirmació i d'afirmació.<ref name="Davy">{{ref-llibre|autor= Davy, Marie-Madeleine|capítul=Amén | editor=Chevalier, Jean; Gheerbrant, Alain |títul=Diccionario de los símbolos | editorial=Herder |lloc=Barcelona |any=1986 |isbn=978-84-254-2642-1 |pàgina=91}}</ref> El significat real de la paraula és 'en veritat', 'certament' o 'que conste'.<ref name="CT">{{ref-llibre|llinage= Thomas|nom= Charles|capítul= Amén |títul= Vocabulario de teología bíblica|edició=18a ed.| lloc = Barcelona (España)| editor= Xavier Léon-Dufour| editorial = Biblioteca Herder|any= 2001|pàgines= 73-74|isbn = 978-84-254-0809-0}}</ref> Popularment se li ha donat el significat de 'aixina siga', 'paraula de Déeu' o simplement 'sí'. En efecte, la raïl d'est adverbi implica fermea, solidea, seguritat, i en hebreu és la mateixa que s'usa per al vocable 'fe'.
+
El terme 'amén' és símbol de confirmació i d'afirmació.<ref name="Davy">{{ref-llibre|autor= Davy, Marie-Madeleine|capítul=Amén | editor=Chevalier, Jean; Gheerbrant, Alain |títul=Diccionario de los símbolos | editorial=Herder |lloc=Barcelona |any=1986 |isbn=978-84-254-2642-1 |pàgina=91}}</ref> El significat real de la paraula és 'en veritat', 'certament' o 'que conste'.<ref name="CT">{{ref-llibre|llinage= Thomas|nom= Charles|capítul= Amén |títul= Vocabulario de teología bíblica|edició=18a ed.| lloc = Barcelona (España)| editor= Xavier Léon-Dufour| editorial = Biblioteca Herder|any= 2001|pàgines= 73-74|isbn = 978-84-254-0809-0}}</ref> Popularment se li ha donat el significat de 'aixina siga', 'paraula de Deu' o simplement 'sí'. En efecte, la raïl d'est adverbi implica fermea, solidea, seguritat, i en hebreu és la mateixa que s'usa per al vocable 'fe'.
  
 
Dir 'amén' és proclamar que es té per cert lo que s'acaba de dir, en vista a ratificar una proposició o unir-se a una [[pregària]]; per això, expressat en forma conjunta o grupal en l'àmbit d'un ofici religiós significa 'estar d'acort' en lo que s'expressa en tal ocasió.
 
Dir 'amén' és proclamar que es té per cert lo que s'acaba de dir, en vista a ratificar una proposició o unir-se a una [[pregària]]; per això, expressat en forma conjunta o grupal en l'àmbit d'un ofici religiós significa 'estar d'acort' en lo que s'expressa en tal ocasió.

Revisió de 09:03 16 jun 2018

Adoració davant el tro de Deu, miniatura de l'Apocalipsis de Bamberg, obra encarregada per Otó III del Sacre Imperi (any 1000). L'image fa referència al passage de l'Apocalipsis: Llavors els vintiquatre ancians ab els quatre vivents se prosternaren i adoraven a Deu, que s'assenta en el tro, dient: Amén! Aleluya! (Ap. 19:4)

Amén (en hebreu אמן, amén; en àrap آمينaamiin) és una paraula semítica que sol traduir-se per 'aixina siga', 'això és veritat' o 'això és desijable'.[1] Amprada en el judaisme, posteriorment fon adoptada pel cristianisme i l'islam. És una de les aclamacions llitúrgiques cristianes més freqüents, i es gasta generalment com a fórmula per a concloure les oracions.

El terme 'amén' és símbol de confirmació i d'afirmació.[2] El significat real de la paraula és 'en veritat', 'certament' o 'que conste'.[3] Popularment se li ha donat el significat de 'aixina siga', 'paraula de Deu' o simplement 'sí'. En efecte, la raïl d'est adverbi implica fermea, solidea, seguritat, i en hebreu és la mateixa que s'usa per al vocable 'fe'.

Dir 'amén' és proclamar que es té per cert lo que s'acaba de dir, en vista a ratificar una proposició o unir-se a una pregària; per això, expressat en forma conjunta o grupal en l'àmbit d'un ofici religiós significa 'estar d'acort' en lo que s'expressa en tal ocasió.

El terme 'amén' és molt usat en la Bíblia, i pot trobar-se al principi o al final d'una frase.[2] En contrast en el seu us llitúrgic com una reafirmació al final de l'oració, els Evangelis mostren a Jesucrist iniciant alguns dels seus discursos en un doble 'Amén, amén', traduït en general com 'en veritat, en veritat' o 'de cert, de cert' o, simplement, 'vos ho ben assegure' (per eixemple: Joan 14:12[4]). En el llibre de l'Apocalipsis, el Crist és nomenat 'l'Amén' (Apocalipsis 3:14).

Referències

  1. https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=am%C3%A9n
  2. 2,0 2,1 Davy, Marie-Madeleine (1986). «Amén», Chevalier, Jean; Gheerbrant, Alain (ed.). Diccionario de los símbolos, Herder, p. 91. ISBN 978-84-254-2642-1.
  3. Thomas, Charles (2001). «Amén», Xavier Léon-Dufour (ed.). Vocabulario de teología bíblica, 18a ed. edició, Biblioteca Herder, pp. 73-74. ISBN 978-84-254-0809-0.
  4. Reina Valera 1960 (espanyol) i BIBLIJA.net (català)

Plantilla:ORDENA:Amen