Diferència entre les revisions de "Alfabet valencià"
m |
|||
Llínea 120: | Llínea 120: | ||
==Nom de les lletres== | ==Nom de les lletres== | ||
− | Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són | + | Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són molt usades, son castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1.pdf</ref> |
Revisió de 17:43 13 jun 2018
L'alfabet valencià és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua valenciana. Consta de les 26 lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet se compon de vintisis lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol fonema).
Ademés de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent agut (´) i la dièresis (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-).
Lletres i orde alfabètic
Esta versió és l'establida per les normes ortogràfiques propostes per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:
Grafema | Nom del grafema | Remarques | |
---|---|---|---|
1 | A a | a | en les variacions À, à |
2 | B b | be o be alta | |
3 | C c | ce | en les variacions Ç, ç, nomenades "ce trencada" |
4 | D d | de | |
5 | E e | e | en les variacions É, é i È,è |
6 | F f | ef | Cal evitar el castellanisme "efe" o el catalanisme "efa" |
7 | G g | ge | |
8 | H h | hac | Cal evitar el castellanisme "haig" |
9 | I i | i | en les variacions Í,í, Ï,ï |
10 | J j | jota | |
11 | K k | ca | només amprada en paraules d'orige estranger |
12 | L l | el | Cal evitar el castellanisme "ele" o el catalanisme "ela" |
13 | M m | em | Cal evitar el castellanisme "eme" o el catalanisme "ema" |
14 | N n | en | Cal evitar el castellanisme "ene" o el catalanisme "ena" |
15 | O o | o | en les variacions Ó,ó i Ò,ò |
16 | P p | pe | |
17 | Q q | cu | |
18 | R r | er | Cal evitar el castellanisme "erre" o el catalanisme "era" |
19 | S s | es | Cal evitar el castellanisme "esse" o el catalanisme "essa" |
20 | T t | te | |
21 | U u | u | en les variacions Ú,ú i Ü,ü |
22 | V v | ve o ve baixa | |
23 | W w | doble ve | només amprada en paraules d'origen estranger |
24 | X x | eix o xe | A soles se nomena "equis" quan representa una incògnita en matemàtiques |
25 | Y y | i grega | |
26 | Z z | zeta |
Dígrafs
El valencià té els següents dígrafs, dos lletres que representen un sol so:
Grafema | Nom del grafema | Remarques |
---|---|---|
ch | che o ce hac | A final de paraula es pronuncia com la ca |
gu | ge-u | En u muda seguida de e o i' |
ig | i ge | A soles apareix a final de paraula |
ll | ell o doble el | Cal evitar el castellanisme "elle" |
ny | eny o en i grega | Cal evitar el castellanisme "enye" |
qu | cu-u | En u muda seguida de e o i' |
rr | doble er | |
ss | doble es | |
ts | te es | |
tz | te zeta |
Antigament existien atres dígrafs com: tj, tg, tn, tm, tl, tll, tx... pero hui han caigut en desús i usar-los seria un arcaisme
Nom de les lletres
Els nom de les lletres f, h, l, m, n, r i s com dels digrafs ll i ny en valencià son: ef, hac, el, em, en, er, es, ell i eny; les paraules efe, haig, ele, eme, ene, erre esse, elle i enye, si bé són molt usades, son castellanismes i no són recomanables, encara que el seu us també és normatiu. Les formes efa, ela, ema, ena, erra i essa són catalanismes moderns que sempre s'han d'evitar en valencià.[1]