Diferència entre les revisions de "Mare"
(Pàgina nova, en el contingut: «Ficher:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg|thumb|right|200px|''Admiració maternal'', obra de [[William-Adolphe Bouguereau...») |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg|miniaturadeimagen|Admiració maternal]] |
Una '''mare''' és la femella que [[part|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]]. | Una '''mare''' és la femella que [[part|parix]] un [[animal]] o pon l'[[ou (biologia)|ou]] del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de [[vida]]. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la [[monja]] superior d'un [[convent]]. | ||
Revisió de 14:37 12 jun 2018
_-_Maternal_Admiration_(1869).jpg)
Una mare és la femella que parix un animal o pon l'ou del que eixirà, i en algunes espècies lo cria durant lo primer periodo de vida. També es nomena mare a la que assumix este rol de cuidadora encara que no siga la progenitora biològica. Lo terme s'aplica als animals, pero per extensió es pot parlar d'atres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en lo sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la monja superior d'un convent.
Les mares humanes
Lo model arquetípic de mare és Maria, mare de Jesús i usualment la festa de les mares va lligada an ella en los països cristians (sol celebrar-se el primer domenge de maig). En sistemes de parentiu extensos, se pot nomenar mare a qualsevol membre de la generació anterior de sexe femení.
Una excessiva identificació del fill en la mare pot donar lloc a trastorns com lo complex d'Edip, aixina com a immadurea i incapacitat per mantindre relacions sentimentals estables. Per contra, la manca d'amor maternal pot donar lloc a sicopaties violentes, inseguritat o retarts en lo desenrollament.
Usualment se contabilisa a la mare com l'unitat bàsica de la família, puix los fills solen estar en ella i en alguns països lo divorç i el canvi de parella és molt freqüent. Hui en dia, empero, en los nous models de família hi ha llars homoparentals en a soles hòmens com a progenitors, custòdies compartides o yayos que assumixen lo rol dels pares. S'ha perdut la concepció única de la família nuclear.
Les funcions de la mare han anat variant a lo llarc del temps. En un primer moment, era la dòna que, despuix de nou mesos d'embaràs, paria un chiquet o una chiqueta i el criava en la seua llet fins que es podia valdre autònomament. Despuix, en les classes socials més altes, la funció d'alletament va passar a la dida i la mare es llimitava a tindre a la criatura i assegurar-ne la llegitimitat. En les adopcions, la mare era la persona que es preocupava del benestar del bebé. Hui en dia, les funcions són múltiples i poden incloure des de la gestació, l'alletament, l'educació i la socialisació primària, la criança fins a la majoria d'edat i l'amor.
La mare a la lliteratura
Lo tractament de la mare com a tòpic a tractar en obres lliteràries se troba en l'obra de Gorki Mare i en poemes àraps tradicionals i moderns.[1]