124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 13:
Llínea 13: − +
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
{{uiquificar}}
{{uiquificar}}
[[Image:El Mondúver des de Marxuquera.JPG|thumb|350px|Vista del Monduver]]
[[Image:El Mondúver des de Marxuquera.JPG|thumb|350px|Vista del Monduver]]
El '''Monduver''' es un cim valencià enclavat en la serra del Monduver, en el terme municipal de [[Xeresa]], comarca de [[La Safor]]. En només 841 metros, constituix una de les montanyes mítiques valencianes per excelència. Prop d'ella està situada la [[cova del Parpalló]], que està molt ben senyalisada si es pren l'ascens per La Drova ([[Bàrig]]).
El '''Monduver''' es un cim valencià enclavat en la serra del Monduver, en el terme municipal de [[Xeresa]], comarca de [[La Safor]]. En a soles 841 metros, constituix una de les montanyes mítiques valencianes per excelència. Prop d'ella està situada la [[cova del Parpalló]], que està molt ben senyalisada si es pren l'ascens per La Drova ([[Bàrig]]).
La serra es tracta d'un massiç cretàcic (roca calcàrea del terciari) a on destaquen les potents formes karstiques com els “poljés” (grans afonaments del terreny deguts al foradament per coves) de la Drova o de Bàrig o la cova del Parpalló. També presenta gran cantitat de dolines (afonament de chicotet tamany per la mateixa circumstància) i profunts alvencs, per a on es filtren les aigües que a poca distancia brollaràn en forma de surgències als peus del Monduver, com la Font de Simat, a on naix el [[riu Xaraco]] o [[riu Vaca]].
La serra es tracta d'un massiç cretàcic (roca calcàrea del terciari) a on destaquen les potents formes karstiques com els “poljés” (grans afonaments del terreny deguts al foradament per coves) de la Drova o de Bàrig o la cova del Parpalló. També presenta gran cantitat de dolines (afonament de chicotet tamany per la mateixa circumstància) i profunts alvencs, per a on es filtren les aigües que a poca distancia brollaràn en forma de surgències als peus del Monduver, com la Font de Simat, a on naix el [[riu Xaraco]] o [[riu Vaca]].
En les zones a on els incendis no han fet acte de presència hi ha un matollar més desenrollat, en espècies com la carrasca (''Quercus rotundifolia''), la coscolla (''Quercus coccifera''), el llentiscle (''Pistacia lentiscus''), el margalló (''Chamarops humilis''), l’ullastre o olivera borda (''Olea europaea'' var. ''sylvestris''), l’espinal negre (''Rhamnus lycioides''), el matapoll (''Daphne gnidium''), … Dins dels barrancs més profunts, com el de Borrell i Lloret, a on hi ha una alta humitat, es troben espècies com l’alborcer (''Arbutus unedo''), el fleix valencià (''Fraxinus ornus''), el lloreral malvarell (''Viburnum tinus''), etc.
En les zones a on els incendis no han fet acte de presència hi ha un matollar més desenrollat, en espècies com la carrasca (''Quercus rotundifolia''), la coscolla (''Quercus coccifera''), el llentiscle (''Pistacia lentiscus''), el margalló (''Chamarops humilis''), l’ullastre o olivera borda (''Olea europaea'' var. ''sylvestris''), l’espinal negre (''Rhamnus lycioides''), el matapoll (''Daphne gnidium''), … Dins dels barrancs més profunts, com el de Borrell i Lloret, a on hi ha una alta humitat, es troben espècies com l’alborcer (''Arbutus unedo''), el fleix valencià (''Fraxinus ornus''), el lloreral malvarell (''Viburnum tinus''), etc.
Junt ad estos arbruixells crèixen els pins, entre els quals destaquen el pi carrasca (Pinus halepensis) de corfa blanca, seguint-li en importància el pi pinastre (''Pinus pinaster''), majoritari en alguns enclaus com el barranc de Borrell, i el pi pinyoner (''Pinus pinea''), constatat només en els voltants del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], a on existix algun eixemplar relicte i centenari.
Junt ad estos arbruixells crèixen els pins, entre els quals destaquen el pi carrasca (Pinus halepensis) de corfa blanca, seguint-li en importància el pi pinastre (''Pinus pinaster''), majoritari en alguns enclaus com el barranc de Borrell, i el pi pinyoner (''Pinus pinea''), constatat a soles en els voltants del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], a on existix algun eixemplar relicte i centenari.
En quant a amfibis es poden vore fins a cinc classes: el [[renoc]] comú (''Bufo bufo''), el renoc corredor (''Bufo calamita''), el renoc paridor (''Alytes obstetricants''), el renoquet (''Pelodytes punctatus'') i la [[granota]] comú (''Rana perezi''). Estos s'han acomodat prou be gràcies al rec i vivers fets pels llauradors.
En quant a amfibis es poden vore fins a cinc classes: el [[renoc]] comú (''Bufo bufo''), el renoc corredor (''Bufo calamita''), el renoc paridor (''Alytes obstetricants''), el renoquet (''Pelodytes punctatus'') i la [[granota]] comú (''Rana perezi''). Estos s'han acomodat prou be gràcies al rec i vivers fets pels llauradors.