Canvis

Les restants espècies són o be ofidis o serps, com es el cas de la serp verda (''Malpolon mospessulanus''), la serp blanca (''Elaphe scalaris''), el sacre de ferradura (''Coluber hippocrepis''), i l’escurçó (''Vipera latasti''). De totes elles destaca la serp verda pel seu extraordinari tamany. Encara que són espectaculars per tamany, no són perilloses i fuig davant de la presència humana. L’únic ofidi verinós es l’escurçó, que no sol superar el mig metro.

Les restants espècies són o be ofidis o serps, com es el cas de la serp verda (''Malpolon mospessulanus''), la serp blanca (''Elaphe scalaris''), el sacre de ferradura (''Coluber hippocrepis''), i l’escurçó (''Vipera latasti''). De totes elles destaca la serp verda pel seu extraordinari tamany. Encara que són espectaculars per tamany, no són perilloses i fuig davant de la presència humana. L’únic ofidi verinós es l’escurçó, que no sol superar el mig metro.

En quant a aus es pot dir que hi ha una gran varietat, degut a la diversitat d’ambients que es troben. En les zones protegides de les montanyes habiten les falzies (''Apus melba''), gralles de cames negres (''Corvus monedula''), [[soliguer]]s (''Falco tinnunculus''), solitaris (''Monticola solitarius''), merles de coa blanca (''Oenanthe leucura''), [[colom|coloms]] cerrils (''Columba oenas''), [[muçol real|muçols reals]] (''Bubo bubo''), etc. En les últimes pinades vergens hi ha aus com el colom roquer o salvage (''Columba palumbus''), la tórtola (''Streptopelia turtur''), el caro (''Strix aluco''), el picasoques o agatejador (''Certhia brachydactyla''), el ferreret dels pins (''Parus ater''), etc. En els camps de [[tarongers]] abunden les merles (''Turdus merula''), el gafarró (''Serinus serinus'') i el barbarroig (''Erithacus rubecola''), acompanyats de les cagarneres (''Carduelis carduelis''), les cheres de casquet (''Sylvia atricapilla''), els mosquiters grocs menuts (''Phylloscopus collybita''), els verderols (''Carduelis chloris''), destacant sobre totes està l’[[àguila real]] (''Aquila chrysaetos'').

En quant a aus es pot dir que hi ha una gran varietat, degut a la diversitat d’ambients que es troben. En les zones protegides de les montanyes habiten les falzies (''Apus melba''), gralles de cames negres (''Corvus monedula''), [[soliguer]]s (''Falco tinnunculus''), solitaris (''Monticola solitarius''), merles de coa blanca (''Oenanthe leucura''), [[colom|coloms]] cerrils (''Columba oenas''), [[muçol real|muçols reals]] (''Bubo bubo''), etc. En les últimes pinades vergens hi ha aus com el colom roquer o salvage (''Columba palumbus''), la tórtola (''Streptopelia turtur''), el caro (''Strix aluco''), el picasoques o agatejador (''Certhia brachydactyla''), el ferreret dels pins (''Parus ater''), etc. En els camps de [[tarongers]] abunden les merles (''Turdus merula''), el gafarró (''Serinus serinus'') i el barbarroig (''Erithacus rubecola''), acompanyats de les cagarneres (''Carduelis carduelis''), les cheres de casquet (''Sylvia atricapilla''), els mosquiters grocs chicotets (''Phylloscopus collybita''), els verderols (''Carduelis chloris''), destacant sobre totes està l’[[àguila real]] (''Aquila chrysaetos'').

Font: "Llocs mítics valencians (II): El Monduver"  

Font: "Llocs mítics valencians (II): El Monduver"