Diferència entre les revisions de "Ròmul i Rem"
m (Text reemplaça - 'Aço' a 'Açò') |
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:0 Lupa Capitolina (2).JPG|thumb|250px|La lloba [[Luperca]] alletant als bessons Ròmul i Rem, segons la llegenda més difosa sobre la fundació de Roma]] | [[Image:0 Lupa Capitolina (2).JPG|thumb|250px|La lloba [[Luperca]] alletant als bessons Ròmul i Rem, segons la llegenda més difosa sobre la fundació de Roma]] | ||
| − | Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria | + | Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria a soles Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat. |
Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]]. | Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]]. | ||
Revisió de 12:26 20 feb 2018
.JPG)
Segons la tradició romana, els germans bessons Rómul (771-717 a. C.) i Rem (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar Roma. Finalment seria a soles Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.
Conta la llegenda antiquísima dels helens que Eneas, princip de Dardania, escapà de la destrucció de Troya carregant a son pare, Anquises, sobre els seus muscles i al seu fill Ascani, encara que pergue en la fuga a la seua esposa, Creusa, filla del rei Príamo. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic Eratóstenes (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, Ascanio fundà Alba Longa de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei Numitor.
Numitor fon destituït pel seu germà Amulio, que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, Rea Silvia, en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, Mart, s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. Varró aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a. C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a. C.).