Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  12:17 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 58: Llínea 58:     
== Història ==
 
== Història ==
En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys van conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible només per als tutsi.
+
En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys van conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible a soles per als tutsi.
    
El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi van perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.  
 
El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi van perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república.  
Llínea 141: Llínea 141:  
La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que van arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió.  
 
La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que van arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió.  
   −
Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que només del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda.
+
Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda.
    
La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme|adventistes]], un 4,6% de [[Islam|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref>
 
La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme|adventistes]], un 4,6% de [[Islam|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref>
124 351

edicions

Menú de navegació