Llínea 58: |
Llínea 58: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys van conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible només per als tutsi. | + | En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys van conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible a soles per als tutsi. |
| | | |
| El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi van perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república. | | El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi van perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república. |
Llínea 141: |
Llínea 141: |
| La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que van arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió. | | La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que van arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió. |
| | | |
− | Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que només del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda. | + | Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda. |
| | | |
| La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme|adventistes]], un 4,6% de [[Islam|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref> | | La distribució de les creences religioses en Ruanda en [[2001]] eren d'un 56,5% de [[Catolicisme|catòlics]], un 26% de [[Protestantisme|protestants]], un 11,1% de [[Adventisme|adventistes]], un 4,6% de [[Islam|musulmans]], 0,1% de creences indígenes i un 1,7% sense religió.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/print/rw.Html Estadístiques de religió en Ruanda en el CIA-The World Factbook]</ref> |