Llínea 55: |
Llínea 55: |
| La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu paisage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés|francés]]: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà. | | La '''República de Ruanda''', o simplement '''Ruanda''' , és un país d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Uganda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]] i [[Tanzània]]. És un chicotet país ubicat en la regió dels [[Grans Llacs d'Àfrica]]; conegut com les "boires d'Àfrica", també per la seua fauna salvage, principalment pels seus goriles de montanyes, per les seues ciutats típiques i pels parcs nacionals i parages naturals que oferix el seu paisage montanyós. El seu terreny fèrtil i montanyós que li dona el títul de ''"Terra de mils tossals"'' (en [[idioma francés|francés]]: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha de soportar les poblacions més denses del [[continent]] africà. |
| | | |
− | La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la van assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en [[1994]] data en la qual les morts superen el milló de persones. | + | La dependència en l'agricultura de subsistència, la [[densitat demogràfica]] alta i en aument, disminuïx la fertilitat del sol i el clima incert fa de Ruanda un país on la [[desnutrició]] crònica és estesa i la pobrea endèmica. És recordat hui en dia per les sagnants guerres que la varen assotar recentment i particularment pel genocidi ocorregut en [[1994]] data en la qual les morts superen el milló de persones. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys van conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible a soles per als tutsi. | + | En un principi el territori ruandés estava habitat pels pigmeus [[twa]], que es dedicaven especialment a la caça. En el [[sigle XI]], estos reberen als [[hutu]]s, que s'establiren de forma sedentària i varen conviure en ells en pau. En el [[sigle XIV]] varen arribar grangers [[tutsi]]s a la zona i passaren a formar part d'una societat constituïda per twas i hutus. En el [[sigle XVI]] els tutsis comencen una campanya militar contra els hutus i es convertixen en senyors de la majoria hutu en alguna cosa aixina com una societat de senyors feudals en un rei, ''mwami''. A finals del [[sigle XIX]], els alemanys varen conquistar el país. Després de la [[Primera Guerra Mundial]] la [[Societat de nacions]] entregà el territori als belgues i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] l' [[ONU]] en ajuda belga passaria a dominar el territori. Els belgues varen agudisar les diferències de classe senyalant un tutsi en menys de deu vaques com un hutu i conseqüentment imponent-li treballs forçats. Fins a [[1950]] l'educació era disponible a soles per als tutsi. |
| | | |
− | El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi van perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república. | + | El Rei Mutara III Rudahigwa, que havia governat durant prop de tres decenis va morir en [[1959]] i els tutsi etnocèntrics obtingueren el poder. Açò va contribuir a una série de rebelions dels hutu, que demandaven igualtat de drets, en les quals decenes de mils de tutsi varen perir. En [[1961]], en el soport dels colons Belgues, la majoria hutu va prendre el control del govern, abolint la monarquia tutsi i declarant a Ruanda una república. |
| | | |
− | L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] van conseguir formalment la seua independència. | + | L'independència de Ruanda no fon reconeguda internacionalment fins el primer de [[juliol]] de [[1962]], quan Ruanda i el seu veí [[Burundi]] varen conseguir formalment la seua independència. |
| | | |
| Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en [[1978]] va promulgar una nova constitució. | | Més de la mitat dels tutsi de Ruanda fugiren del país entre [[1959]] i [[1964]]. El general Juvenal Habyarimana, de l'ètnia hutu, va prendre el poder en un Colp d'Estat en [[1973]] en mig d'un atre periodo de conflicte ètnic. Habyarimana conseguí triumfar en la guerra civil i va permaneixer com a president; en [[1978]] va promulgar una nova constitució. |
Llínea 68: |
Llínea 68: |
| Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]]. | | Habyarimana tenia un control absolut sobre el país, ademés de ser president del país dirigia al partit polític hegemònic i era el cap suprem de les forces armades. Gràcies a este control fon reelegit en [[1983]] i [[1988]]. |
| | | |
− | En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), van invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]]. | + | En [[octubre]] de [[1990]] ruandesos exiliats opositors al règim d'Habyarimana, organisats en el Front Patriòtic Ruandés (FPR), varen invadir Ruanda en el soport d'[[Uganda]] i iniciaren una guerra civil per a derrocar al règim. Habyarimana fon flexible i va iniciar una série de reformes polítiques que derivaren en la redacció d'una nova constitució en [[1991]]. |
| | | |
| Pero des de [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi. | | Pero des de [[1991]] el règim d'Habyarimana havia incrementat la repressió a la població en una guerra de baixa intensitat per a acabar en la rebelió, utilisant al racisme com a eix instigant i encobrint les massacres massives de tutsi. |
Llínea 88: |
Llínea 88: |
| Després de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit. | | Després de la victòria militar de [[juliol]] de [[1994]], el [[Front Patriòtic Ruandés]] organisà una coalició similar a l'establida per [[Juvenal Habyarimana]] en [[1992]], basada en els acorts d'Arusha. No obstant, el partit d'Habyarimana fon prohibit. |
| | | |
− | Les organisacions polítiques van estar prohibides fins a [[2003]]. | + | Les organisacions polítiques varen estar prohibides fins a [[2003]]. |
| | | |
| En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'[[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%). | | En [[setembre]] d'eixe any es varen celebrar eleccions llegislatives. Segons un informe de l'[[ONU]] de [[2005]] que compara la distribució per sexes dels parlaments de les nacions sobiranes, el ruandés és el parlament més equilibrat, en un 48,8% de dònes (la mija està en el 15,9%). |
Llínea 119: |
Llínea 119: |
| El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, [[Kigali]] i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en [[Àfrica]], via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en [[Kigali]], servint una llínea nacional i diverses internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el [[Llac Kivu]]. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha sigut feta pel govern des del genocidi de [[1994]], en l'ajuda de l'[[Unió Europea]], [[China]], [[Japó]] i atres. | | El sistema de transport en Ruanda se centra principalment al voltant de la xàrcia de carreteres, en camins pavimentats construïts per obrers chinencs entre la capital, [[Kigali]] i la major part d'atres ciutats principals i ciutats en el país. Ruanda també està unida per la carretera en atres països en [[Àfrica]], via per la qual la majoria d'importacions del país i exportacions és feta. El país té un aeroport internacional en [[Kigali]], servint una llínea nacional i diverses internacionals, i també ha llimitat el transport d'aigua entre els ports sobre el [[Llac Kivu]]. Una cantitat gran d'inversió en l'infraestructura de transport ha sigut feta pel govern des del genocidi de [[1994]], en l'ajuda de l'[[Unió Europea]], [[China]], [[Japó]] i atres. |
| | | |
− | La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En [[2006]], els chinencs van propondre finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unira des de [[Bujumbura]] en [[Burundi]] a [[Kigali]] en Ruanda a [[Misaki]] en [[Tanzània]]. | + | La forma principal de transport públic en el país són els autobusos, en rutes expreses que unixen les ciutats principals i servicis locals que servixen a la major part de pobles a lo llarc de les carreteres principals del país. Els servicis d'omnibus estan disponibles en diversos destins en països veïns. En [[2006]], els chinencs varen propondre finançar un estudi per a la construcció d'un ferrocarril que unira des de [[Bujumbura]] en [[Burundi]] a [[Kigali]] en Ruanda a [[Misaki]] en [[Tanzània]]. |
| | | |
| == Clima == | | == Clima == |
Llínea 139: |
Llínea 139: |
| La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm. | | La [[densitat de població]] de [[Ruanda]], inclús despuix del [[Genocidi de Ruanda|genocidi]], està entre les més altes de l'[[Àfrica Subsahariana]], en 230 hab/icm. |
| | | |
− | La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que van arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió. | + | La població indígena consistix en tres grups ètnics. Els [[Hutu]]s, que són majoria (85%), són grangers d'orige [[Bantu]]. Els [[Tutsis]] (14%) són pastors que varen arribar a la regió en el sigle XV. Fins a [[1959]] eren la [[casta]] dominant d'un sistema [[feudalisme|feudal]]. Els [[Twa]] ([[pigmeus]]) (1%) es creu que són lo que queda dels primers habitants de la regió. |
| | | |
| Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda. | | Més de la mitat de la població està alfabetisada, encara que a soles del 5% ha rebut educació secundària. Durant [[1994]]-[[1995]], es reobriren la majoria d'escoles primàries i més de la mitat de les escoles secundàries. L'universitat nacional de Butare, a la que acodixen més de 7.000 estudiants, va reobrir les seues portes en abril de 1995. La reconstrucció del sistema educatiu continua sent una prioritat del govern de Ruanda. |