Canvis

[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg|thumb|275px|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexións de territoris [[Grècia|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia|yugoslau]].]]

[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg|thumb|275px|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexións de territoris [[Grècia|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia|yugoslau]].]]

{{AP|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}

{{AP|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}

Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemània, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris serbis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], només tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.

Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemània, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris serbis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.

Durant la Segona Guerra Mundial, es varen ser acreixent les operacions de la guerrilla @antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.

Durant la Segona Guerra Mundial, es varen ser acreixent les operacions de la guerrilla @antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.