Canvis

=== Notes sobre Història Urbana ===

=== Notes sobre Història Urbana ===

La ciutat de '''Carlet''' té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a què els cristians varen amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. En Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el sigle XIII, Carlet només estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), lo que explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos sigles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Sigle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguetat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.

La ciutat de '''Carlet''' té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a qué els cristians varen amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. En Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el sigle XIII, Carlet només estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), lo que explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos sigles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Sigle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguetat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===

=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===

Durant tot el [[sigle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.

Durant tot el [[sigle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.

Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de '''Carlet''' ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a què ya s'ha fet referència.  

Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de '''Carlet''' ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a qué ya s'ha fet referència.  

En [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.

En [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.