Llínea 42: |
Llínea 42: |
| | | |
| Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mijana]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]]. | | Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mijana]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]]. |
− |
| |
| | | |
| Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra). | | Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra). |
Llínea 112: |
Llínea 111: |
| | Alcalde_9 = Mª Ángeles Crespo Martínez | | | Alcalde_9 = Mª Ángeles Crespo Martínez |
| | Partit_9 = [[PPCV]] | | | Partit_9 = [[PPCV]] |
− |
| |
| }} | | }} |
| | | |
Llínea 154: |
Llínea 152: |
| | | |
| *'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]] '''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua frontera és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica. | | *'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]] '''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua frontera és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica. |
− |
| |
| [[File:Teatro El Siglo.JPG|thumb|Teatre El Sigle en Carlet]] | | [[File:Teatro El Siglo.JPG|thumb|Teatre El Sigle en Carlet]] |
| | | |
Llínea 194: |
Llínea 191: |
| | | |
| La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'arròs al forn, l'arròs caldós, la paella, arròs en "''caçola''", la "''sardinà''" i la "''rosca en all''". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "''salmorra''" (salmorra). Antigament s'acostumava a menjar "sanc i ceba" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant). | | La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'arròs al forn, l'arròs caldós, la paella, arròs en "''caçola''", la "''sardinà''" i la "''rosca en all''". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "''salmorra''" (salmorra). Antigament s'acostumava a menjar "sanc i ceba" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant). |
− |
| |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
| {{Reflist}} | | {{Reflist}} |
− |
| |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |