Diferència entre les revisions de "Palau dels Comtes de Cervellon"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 21: Llínea 21:
  
 
El palau se pot visitar.
 
El palau se pot visitar.
 +
 +
==Descripció==
 +
Este palau està alçat sobre l'antic castell d'Anna ya existent en el sigle XII .
 +
 +
El palau consta de: un cos principal que recau a l'Alameda i atres tres cossos, el posterior orientat a l'est sobre el riu d'Anna.
 +
 +
En l'interior hi havia un pati i en el seu centre destacava un sortidor. Les parets que cercaven este pati estaven coronades per chicotets marlets en eixints de'espillers i finestres d'estil gòtic encara que en modificacions posteriors.
 +
 +
En un dels seus extrems hi havia una rampa que portava a un subterràneu.
 +
 +
En el cos principal del palau es troba la porta d'accés. En un dels seus extrems presentava un eixint que va deure formar en un atre temps un torrelló.
 +
El pati és abovedat, en arcs apuntats i finestres del mateix tipo.
 +
  
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Arquitectura]]
 
[[Categoria:Palaus]]
 
[[Categoria:Palaus]]
 
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 17:42 17 gin 2018

Pati del Castell-Palau dels Comtes de Cervellon

El Palau dels Comtes de Cervellon està situat en la població d'Anna, en la comarca del Canal de Navarrés, Valéncia.

Història

Les primeres senyes que se tenen del Palau daten del sigle XIII, concretament de l'any 1244, per mig d'una escritua de donació de l'antic castell (està alçat sobre un antic castell del sigle XII), otorgadas per Jaume I a l?orde de Santiago i d'aquella epoca apenes queden uns restos en la part posterior, donat que ha segut restaurat varies voltes i habitat com a vivenda en algunes époques.

La primera transformació de l'edifici es produïx despuix de l'any 1604 quan s'efectua la venda de la Vila d'Anna en temps de Felipe III. El 3 de maig de 1604 el Rei erigix en comtat la Vila d'Anna i seran precisament D. Fernando Pujades Olim Borja i la seua esposa Francisca Alapont Relleu, Senyora de Relleu, els primers Comtes d'Anna, els que es fan càrrec del primitiu castell.

Despuix del terremot de l'any 1748 i per les obres de restauració que es varen portar a terme en l'iglésia per l'afonament de les voltes s'instalà provisionalment el Santíssim Sacrament en el jardí del Palau i finalment al oratorio, que es va obrir al cult de tota la població fins al 16 de giner de 1750 , en que es varen donar per finalisades les obres de l'Iglésia.

En l'any 1885 es varen efectuar obres importants de restauració a costa de Cruz Navarro Sarrión i en tal motiu, es pintà un llenç a l'oli que segons Vicente Rausell es va conservar en la sacristia de l'Iglésia Parroquial de Benetússer, en ell apareixen la figura de Sant Vicent Ferrer i sobre fondo l'edifici del Palau en els andamiajes i en la base del quadro una inscripció en la data de 1855 i el nom de Cruz Navarro Sarrión.

Al voltant de l'any 1890 els Comtes varen vendre les seues propietats a Ricardo de Trenor Bucelli, casat en Josefa Isabel Palavicino Ibarrola.

En els últims anys de la década de 1980, es varen entaular negociacions en la família dels Trenor per a l'adquisició del la Casa Palau per l'Ajuntament d'Anna.

Entorn a l'any 1995 varen començar les obres d'adequació de l'edifici per a usos públics que varen finalisar en l'any 2007 sent alcalde Fernando Sarrión Ramos.

Actualment el Palau te varis usos, el més important com a museu, donat que acull el museu de l'aigua, el museu etnologic i el museu arqueologic, tots ells relacionats en l'història de la població. Algunes de les sales del palau són utilisades per a recrear totes les époques de la població, des de la musulmana fins a la moderna.

El palau se pot visitar.

Descripció

Este palau està alçat sobre l'antic castell d'Anna ya existent en el sigle XII .

El palau consta de: un cos principal que recau a l'Alameda i atres tres cossos, el posterior orientat a l'est sobre el riu d'Anna.

En l'interior hi havia un pati i en el seu centre destacava un sortidor. Les parets que cercaven este pati estaven coronades per chicotets marlets en eixints de'espillers i finestres d'estil gòtic encara que en modificacions posteriors.

En un dels seus extrems hi havia una rampa que portava a un subterràneu.

En el cos principal del palau es troba la porta d'accés. En un dels seus extrems presentava un eixint que va deure formar en un atre temps un torrelló. El pati és abovedat, en arcs apuntats i finestres del mateix tipo.