Diferència entre les revisions de "Lleó I el Magne"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Herrera mozo San León magno Lienzo. Óvalo. 164 x 105 cm. Museo del Prado.jpg|thumb|''Sant Lleó Magne'', per [[Francisco Herrera el Jovenell]], [[Museu del Prado]]]] | [[Image:Herrera mozo San León magno Lienzo. Óvalo. 164 x 105 cm. Museo del Prado.jpg|thumb|''Sant Lleó Magne'', per [[Francisco Herrera el Jovenell]], [[Museu del Prado]]]] | ||
| − | '''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ([[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de [[461]]) fon el [[Papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de [[440]] fins | + | '''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ([[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de l'any [[461]]) fon el [[Papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de l'any [[440]] fins a l'any 461. |
Primer dels tres [[Papa|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí. | Primer dels tres [[Papa|papes]] cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí. | ||
| − | [[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de 1514]] | + | [[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de l'any [[1514]] |
| − | En esta missió se trobava Lleó quan despuix de fallir el Papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]]. | + | En esta missió se trobava Lleó quan despuix de fallir el Papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de l'any [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]]. |
Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]]. | Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]]. | ||
| − | L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma. | + | L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en l'any [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma. |
Com a Papa, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de l'any [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref> | Com a Papa, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de l'any [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref> | ||
| − | Fon canonisat en [[1574]], i la seua festivitat se celebra el [[10 de novembre]], dia de la seua mort en [[461]]. | + | Fon canonisat en l'any [[1574]], i la seua festivitat se celebra el [[10 de novembre]], dia de la seua mort en l'any [[461]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 13:34 29 nov 2017
Lleó I el Magne o el Gran (Toscana, c. 390 – Roma, 10 de novembre de l'any 461) fon el Papa nº 45 de l'Iglésia catòlica, des de l'any 440 fins a l'any 461.
Primer dels tres papes cridats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de Celestí I convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa Sixt III qui, a petició de l'emperador Valentinià III, ho envià a la Galia en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí. [[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i Atila. Fresc de Rafael Sanzio de l'any 1514
En esta missió se trobava Lleó quan despuix de fallir el Papa Sixt III, el 19 de juliol de l'any 440, coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el 29 de setembre.
Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el maniqueisme que des d'Àfrica s'havia estés per Itàlia, el pelagianisme que havia rebrotat en Aquilea, i el priscilianisme que se mantenia en Hispània.
L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en l'any 452 en la ciutat de Mantua, en Atila, el rei dels huns, qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador Valentinià III a abandonar la cort de Ràvena i refugiar-se en Roma.
Com a Papa, assumí el títul de pontifex maximus, que havien abandonat els emperadors romans des de l'any 382.[1]
Fon canonisat en l'any 1574, i la seua festivitat se celebra el 10 de novembre, dia de la seua mort en l'any 461.
Referències
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lleó I el Magne
| Predecessor: Sixt III |
 Papa 440-461 |
Successor: Hilari I |