Diferència entre les revisions de "Jesus Castellano Cervera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Padrejesus.jpg|thumb|rigth Padre Jesús Castellano Cervera]]
+
[[Image:Padrejesus.jpg|thumb|rigth Pare Jesús Castellano Cervera]]
EL Pare Jesús Castellano Cervera va nàixer en el [[Villar del Arzobispo]], ([[Valéncia]]), el 30 de juliol de 1941 i va pujar a treballar en Deu el 15 de Juny de 2006.  
+
[[Image:Pare Jesús a Villar.jpg|right|thumb|En son pare en el Villar]]
 +
[[Image:PadreJesus.jpg|right|thumb|En amics]]
 +
[[Image:Jesus PabloVI.jpg|right|thumb|El Pare Jesús i La seua Santitat Pau VI.]]
 +
[[Image:Jesus JPabloII.jpg|right|thumb|El Pare Jesús i La seua Santitat Joan Pau II.]]
 +
[[Image:Jesus BenetXVI.jpg|right|thumb|El Pare Jesús i La seua Santitat Benet XVI.]]
 +
 
 +
'''Jesús Castellà Cervera''' ([[el Villar]],<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20080616/ediciones/calle-para-recuerdo-20080616.Html Homenage en Villar</ref> [[Valéncia]], [[30 de juliol]] de [[1941]] — [[Roma]], [[15 de juny]] de [[2006]]) fon un [[flare]] [[carmelita descalç]] des del [[4 d'agost]] de [[1957]]. Fon ordenat [[sacerdot]] el [[25 d'abril]] de [[1965]]. Va obtindre el [[doctor]]at en [[teologia]] i fon [[professor]] i [[consultor]] pontifici de diverses congregacions.<ref>[http://www.teresianum.org/italiano/pjesus/pjesus.htm P. Jesús Castellano Cervera, o.c.d.] en ''teresianum.org''. Consultado el 18-01-2008.</ref>
 +
 
 +
El pare Jesús fon responsable de l'ambientació religiosa de la "[[capella Redemptoris Mater]]" del Vaticà. Incloent en ella imàgens de quatre sants [[Carmelites Descalços]], [[Teresa de Jesús]], [[Sant Joan de la Cruz]], [[Tereseta del Chiquet Jesús]] i [[Edith Stein]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Era [[frare]] [[carmelita descalç]] des del 4 d'agost de 1957 i [[sacerdot]] des del 25 d'abril de 1965.
+
=== Vocació religiosa ===
 +
Als 11 anys va ingressar al colege Teresià dels carmelites descalços en [[Castelló de la Plana]]. Allí curs els estudis humanístics<ref>Segons es pot constatar en l'archiu provincial d'Aragó-Valéncia, la secció "convents-seminari", el P. Jesús va obtindre les millors qualificacions en tots els seus anys de seminari.</ref> després dels que fon admés al [[noviciat]] l'any 1956 canviant el seu nom per Benjamin de la Reina de la Pau.
 +
 
 +
En [[1960]] es va traslladar a Roma per a iniciar estudis de [[teologia]]. El 15 de setembre de 1962 va fer la seua professió solemne. L'any següent és ordenat [[Diaconat|diaca]] per mons. Enrico Compagnone, bisbe de [[Llatina]].
 +
 
 +
Dos anys més tart és ordenat sacerdot -després de rebre la dispensa d'edat puix només tenia 23 anys- per mons. Tarsici Vicente Benedetti, bisbe de [[Lodi]].
 +
 
 +
En [[1968]] es doctora en teologia en una tesis titulada: "La presència real de Crist en l'Eucaristia: exégesis, teologia, espiritualitat" novament en la màxima qualificació.
 +
 +
=== Responsabilitats a Roma ===
 +
 
 +
Jesús va eixercir durant anys càrrecs en la [[Cúria Vaticana]] arribant a ser consultor de set [[dicasteri]]s.
 +
 
 +
Era [[consultor]] en el [[Vaticà]] de la [[Congregació per a la Doctrina de la Fe]] des de [[1983]], treballant estretament en el [[cardenal]] [[Joseph Ratzinger]], hui [[papa]] [[Benet XVI]]. Fon consultor també de la [[Congregació per a l'Evangelisació dels Pobles]], de la [[Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica]], del [[Pontifici Consell per als Llaics]], de la [[Oficina per a les Cerimònies Llitúrgiques Pontifícies]], on era un estret colaborador del [[arquebisbe]] [[Piero Marini]]. Marini era [[mestre de les Cerimònies Pontifícies]]. En ell estava Jesús preparant els actes llitúrgics del [[V Trobada Mundial de les Famílies]] (EMF)de [[Valéncia]], fins a poc abans de la seua mort.<ref name=iglesiavillar>[http://www.iglesiavillar.Com/01ef2997ed115b301.Html Jesús Catellano Cervera] en la pàgina web de l'Església Parroquial la Mare de Deu de la Pau. El Villar (Valéncia). En accés el 18-01-2008.</ref>
 +
 
 +
Jesús era membre del [[Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals]],<ref>Ferdinand Pratzner, P. [http://www.vatican.va/roman_curia/pont_committees/eucharist-congr/documents/rc_committ_euchar_doc_20070913_role-delegate_sp.Html El rol del delegat nacional per als congressos eucarístics internacionals], Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals en el Vaticà. En accés el 20-1-2008.</ref> doctor en Teologia i decà del [[Teresianum]], per dos mandats consecutius. Va estar vinculat a la facultat de teologia Teresianum per més de 30 anys.
 +
 
 +
=== Publicacions ===
 +
 
 +
És autor de numeroses publicacions, més de 1000 colaboracions i llibres.<ref>''Archivum Bibliographicum Carmeli Teresiani, núm. 47 2007, p. 107s</ref> Va pronunciar multitut de conferències tant en [[Itàlia]] com en atres països, algunes d'elles en el llavors Cardenal Ratzinger. Era un dels principals especialistes en Llitúrgia i Espiritualitat del Vaticà.
  
Era [[consultor en el Vaticà]] de la [[Congregació pera la Doctrina de la Fe]] des de 1983 treballant estretament en el [[Cardenal Josef Ratzinger]], hui [[papa Benet XVI]], mentres va estar al capdamunt d'este dicasteri, Consultor també de la [[Congregació per a l'Evangelisació dels Pobles]], de la [[Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica]], també consultor del [[Pontifici Consell per als Llaics]], consultor de l'[[Oficina pera les Cerimònies Llitúrgiques Pontificies]] , on era un estret colaborador de l'arquebisbe [[Piero Marini]] [[mestre de les Cerimònies Pontificies]], en qui estava preparant els actes llitúrgics del [[V Trobada Mundial de les Famílies (EMF]]), entre ells, la missa conclusiva que va presidir el papa a Valéncia el  9 de juliol del 2006, membre del [[Pontifici Comité per als Congressos Eucarístics Internacionals]], doctor en Teologia i decà del [[Teresianum]]  per dos mandats consecutius al que ha estat vinculat durant més de 30 anys. També era autor de numeroses publicacions i havia pronunciat numeroses conferències tant a [[Itàlia]] com en atres països. Era un dels principals especialistes en [[Llitúrgia i Espiritualitat]]. Va morir el 15 de juny de 2.006, mentres passejava per uns [[Jardins de Roma]]. Descanse en Paz.
+
Durant anys va colaborar en distints programes de [[emissora de ràdio|emissores de ràdio]]. Si be principalment ho feya en [[Ràdio Vaticà]], també va participar en programes de la [[COPE]] en diverses ocasions.  
  
== Funeral en Roma ==
+
=== Defunció ===
  
Les restes mortals del religiós carmelita valencià Jesús Castellà Cervera, consultor de set [[dicasteris del Vaticà]], van rebre sepultura en el [[Panteó dels carmelites]] del cementeri de Roma
+
Va morir el [[15 de juny]] de [[2006]] mentres passejava per uns jardins de Roma. Les restes mortals del religiós carmelita valencià, van rebre sepultura en el [[Panteó (arquitectura)|panteó]] dels carmelites del cementeri de Roma.<ref>[http://www.zenit.org/article-19641?l=spanish Multitudinari adeu en Roma al pare Jesús Castellano, ocd], en ''Zenit''. Publicat el 2006-06-20. En accés el 2008-01-20.</ref>
  
El pare Jesús Castellà Cervera, va dir el pare [[Martín Tejedor]], “és una figura internacional en distints camps de la vida religiosa i eclesial, pero m'agradaria hui quedar-me en la figura més pròxima i entranyable pera mosatros, els carmelites: la figura de l'home senzill i seriós, com a carmelita teresià, que sabia viure en naturalitat les exigències de la nostra vida carmelitana. La seua proximitat i senzillea a ningú li feyen pensar que estava davant d'una eminent personalitat. Vull concloure en el pensament que Jesús Castellà be podia acabar la seua vida en la frase de la nostra [[Mare Teresa de Jesús]]: «al fi mor fill de l'[[Iglesia]]». Descanse en l'eternitat este jornaler de Deu que mai va tindre temps per a si, perque havia de donar-se'l als atres. Descansa, Jesús, en la Paz. La teua vida ha mereixcut la pena. Gràcies»”.
+
== Adéu a Roma ==
 +
[[Image:Villardel arquebisbe Mare de Deu de la Paz.JPG|right|thumb|Misa 2ºAniversario a Villar davant de la Mare de Deu de la Paz]]
  
El mestre de les Cerimònies Pontificies, l'arquebisbe Piero Marini, en qui Castellà colaborava i preparava en l'actualitat els actes llitúrgics del V Trobada Mundial de les Famílies (EMF), va presidir la missa de 'corpore in sepulto' pel seu etern descans en l'església de la [[Facultat de Teologia del Teresianum]] de Roma, de l'orde carmelita, en la que Castellà era també professor
+
El pare [[Martín Tejedor]] va comentar als mijans de comunicació,
  
Igualment, la cerimònia va contar en la participació de familiars del religiós valencià difunt, que va nàixer  64 anys abans en la localitat valenciana del Villar, segons va explicar el [[vicari episcopal]] per als sacerdots valencians residents a Roma, [[monsenyor]] [[Vicente Cárcel]]
+
{{cita|El pare Jesús Castellà és una figura internacional en distints camps de la vida religiosa i eclesial, pero m'agradaria hui quedar-me en la figura més pròxima i entranyable per a mosatros, els carmelites: la figura de l'home senzill i sério, com a carmelita teresià, que sabia viure en naturalitat les exigències de la nostra vida carmelitana. La seua proximitat i senzillea a ningú li feyen pensar que estava davant d'una eminent personalitat.<br />
  
==[[Capella Redemptoris Mater]]==
+
Vull concloure en el pensament que Jesús Castellano be podia acabar la seua vida en la frase de la nostra Mare Teresa de Jesús: «al fi mor fill de l'Iglésia». Descanse en l'eternitat este jornaler de Deu que mai va tindre temps per a si, perqué havia de donar-se'l als atres. Descansa, Jesús, en la Pau. La teua vida ha mereixcut la pena. Gràcies.<ref>[http://www.zenit.Org/article-19615?l=spanish Hi ha mort el pare Jesús Castellà Cervera ocd. «passejant a l'eternitat], en ''Zenit'', agència de notícies vaticanes. Publicat el 18-06-2006. En accés el 19-01-2008.</ref>}}
El pare Jesús fon responsable de l'ambientació religiosa de la "[[Capella Redemptoris Mater]]" del Vaticà. Incluyent en ella imagens de cuatre sants [[Carmelites Descalços]], [[Teresa de Jesús]], [[San Juan de la Cruz]], [[Teresita del Niño Jesús]] y [[Edith Stein]].
 
  
==llibres==
+
D'atra banda, el mestre de les Cerimònies Pontifícies, l'arquebisbe Piero Marini, del que era colaborador el pare Castellano, va presidir la missa de ''corpore in sepulto'' pel seu etern descans en l'església de la [[Facultat de Teologia del Teresianum]] de Roma, de l'orde carmelita, en la que Castellano era [[professor]].<ref> Iglesiavillar</ref> L'arquebisbe no va poder reprimir el seu dolor i en una emotiva cerimònia li va dedicar unes últimes paraules al seu amic Jesús destacant novament el seu esperit de treball, el seu entrega als atres, la seua humilitat, etc.
  
Mes de 40 llibres publicats en diverses llengues, destacant el frances, l'espanyol i l'italià.  
+
Familiars de Jesús es van desplaçar a Roma  des de Valéncia per a oferir-li el seu últim adeu  al  religiós valencià, que va nàixer 64 anys abans en la localitat valenciana del el Villar, segons va explicar el [[vicari episcopal per als sacerdots valencians residents en Roma]], [[monsenyor]] Vicente Cárcel.<ref>Iglesiavillar</ref>
*Tratado sobre el misterio de la eucaristía, Editorial Edicep C.B., 2004. ISBN 84-7050-811-3
+
== Llibres ==
*Teresa de Jesús, enséñanos a orar.Tomás Alvarez, Jesús Castellano Cervera. Burgos, editorial Monte Carmelo, D.L. 1981. ISBN 84-7239-109-4
+
Més de 40 llibres publicats en distintes llengües, destacant el francés, espanyol i italià.  
*Santa María en oriente y occidente: documentación y textos.Jesús Castellano Cervera.Centre de Pastoral Litúrgica, 2001. ISBN 84-7467-733-5
+
*Tractat sobre el misteri de l'eucaristia,Editorial Edicep C.B., 2004. ISBN 84-7050-811-3
*Orar con el año litúgico (Ciclo B). Editorial Edicep C.B., junio 2008, ISBN 978-84-7050-965-0
+
*Teresa de Jesús, ensenya'ns a orar.Tomás Alvarez, Jesús Castellà Cervera. Burgos, editorial Montanya Carmelo, D.L. 1981. ISBN 84-7239-109-4
 +
*Santa Maria en orient i occident: documentació i texts.Jesús Castellà Cervera.Centre de Pastoral Litúrgica, 2001. ISBN 84-7467-733-5
 +
*Orar en l'any llitúrgic (Cicle B). Editorial Edicep C.B., juny 2008, ISBN 978-84-7050-965-0  
  
== Enllaços externs==
 
  
*[http://www.vatican.va/phome_sp.htm Vaticà]
+
== Referències ==
*[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/index_sp.htm Congregacions Pontificies]
+
{{Reflist}}
*[http://www.vatican.va/news_services/liturgy/index_sp.htm Oficina pera les Cerimònies Llitúrgiques Pontificies]
 
*[http://www.teresianum.org/italiano/index.htm Teresianum]
 
*[http://www.ocd.pcn.net/index_es.htm Carmelites Descalços]
 
  
[[Categoria: Biografies]]
+
== Enllaços externs ==
 +
*[http://www.ampareumos.com/images/almacen/dionisioyjesus.Jpg article sobre el pare Jesús]
 +
*[http://www.radiovaticana.org/spagnolo/archiviospa/2004/08agosto/CERVERA.rm Àudio Ràdio Vaticà]
 +
*[http://www.ampareumos.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=22 Homenage al p.Jesús Castellà per Dionisio Tomás]
 +
*[http://es.youtube.com/watch?v=pFTnrOxGeCM Vídeo en unes pinzellades sobre el Pare Jesús Castellà]
 +
[[Categoria:Religiosos de la Comunitat Valenciana|Castellano Cervera]]
 +
[[Categoria:Carmelites|Castellano Cervera]]
 +
[[Categoria:Sacerdots catòlics d'Espanya|Castellano Cervera]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Biografies]]

Revisió de 13:57 13 maig 2009

rigth Pare Jesús Castellano Cervera
Archiu:Pare Jesús a Villar.jpg
En son pare en el Villar
Archiu:Jesus PabloVI.jpg
El Pare Jesús i La seua Santitat Pau VI.
Archiu:Jesus JPabloII.jpg
El Pare Jesús i La seua Santitat Joan Pau II.
Archiu:Jesus BenetXVI.jpg
El Pare Jesús i La seua Santitat Benet XVI.

Jesús Castellà Cervera (el Villar,[1] Valéncia, 30 de juliol de 1941Roma, 15 de juny de 2006) fon un flare carmelita descalç des del 4 d'agost de 1957. Fon ordenat sacerdot el 25 d'abril de 1965. Va obtindre el doctorat en teologia i fon professor i consultor pontifici de diverses congregacions.[2]

El pare Jesús fon responsable de l'ambientació religiosa de la "capella Redemptoris Mater" del Vaticà. Incloent en ella imàgens de quatre sants Carmelites Descalços, Teresa de Jesús, Sant Joan de la Cruz, Tereseta del Chiquet Jesús i Edith Stein.

Biografia

Vocació religiosa

Als 11 anys va ingressar al colege Teresià dels carmelites descalços en Castelló de la Plana. Allí curs els estudis humanístics[3] després dels que fon admés al noviciat l'any 1956 canviant el seu nom per Benjamin de la Reina de la Pau.

En 1960 es va traslladar a Roma per a iniciar estudis de teologia. El 15 de setembre de 1962 va fer la seua professió solemne. L'any següent és ordenat diaca per mons. Enrico Compagnone, bisbe de Llatina.

Dos anys més tart és ordenat sacerdot -després de rebre la dispensa d'edat puix només tenia 23 anys- per mons. Tarsici Vicente Benedetti, bisbe de Lodi.

En 1968 es doctora en teologia en una tesis titulada: "La presència real de Crist en l'Eucaristia: exégesis, teologia, espiritualitat" novament en la màxima qualificació.

Responsabilitats a Roma

Jesús va eixercir durant anys càrrecs en la Cúria Vaticana arribant a ser consultor de set dicasteris.

Era consultor en el Vaticà de la Congregació per a la Doctrina de la Fe des de 1983, treballant estretament en el cardenal Joseph Ratzinger, hui papa Benet XVI. Fon consultor també de la Congregació per a l'Evangelisació dels Pobles, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, del Pontifici Consell per als Llaics, de la Oficina per a les Cerimònies Llitúrgiques Pontifícies, on era un estret colaborador del arquebisbe Piero Marini. Marini era mestre de les Cerimònies Pontifícies. En ell estava Jesús preparant els actes llitúrgics del V Trobada Mundial de les Famílies (EMF)de Valéncia, fins a poc abans de la seua mort.[4]

Jesús era membre del Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals,[5] doctor en Teologia i decà del Teresianum, per dos mandats consecutius. Va estar vinculat a la facultat de teologia Teresianum per més de 30 anys.

Publicacions

És autor de numeroses publicacions, més de 1000 colaboracions i llibres.[6] Va pronunciar multitut de conferències tant en Itàlia com en atres països, algunes d'elles en el llavors Cardenal Ratzinger. Era un dels principals especialistes en Llitúrgia i Espiritualitat del Vaticà.

Durant anys va colaborar en distints programes de emissores de ràdio. Si be principalment ho feya en Ràdio Vaticà, també va participar en programes de la COPE en diverses ocasions.

Defunció

Va morir el 15 de juny de 2006 mentres passejava per uns jardins de Roma. Les restes mortals del religiós carmelita valencià, van rebre sepultura en el panteó dels carmelites del cementeri de Roma.[7]

Adéu a Roma

Archiu:Villardel arquebisbe Mare de Deu de la Paz.JPG
Misa 2ºAniversario a Villar davant de la Mare de Deu de la Paz

El pare Martín Tejedor va comentar als mijans de comunicació,

El pare Jesús Castellà és una figura internacional en distints camps de la vida religiosa i eclesial, pero m'agradaria hui quedar-me en la figura més pròxima i entranyable per a mosatros, els carmelites: la figura de l'home senzill i sério, com a carmelita teresià, que sabia viure en naturalitat les exigències de la nostra vida carmelitana. La seua proximitat i senzillea a ningú li feyen pensar que estava davant d'una eminent personalitat.
Vull concloure en el pensament que Jesús Castellano be podia acabar la seua vida en la frase de la nostra Mare Teresa de Jesús: «al fi mor fill de l'Iglésia». Descanse en l'eternitat este jornaler de Deu que mai va tindre temps per a si, perqué havia de donar-se'l als atres. Descansa, Jesús, en la Pau. La teua vida ha mereixcut la pena. Gràcies.[8]

D'atra banda, el mestre de les Cerimònies Pontifícies, l'arquebisbe Piero Marini, del que era colaborador el pare Castellano, va presidir la missa de corpore in sepulto pel seu etern descans en l'església de la Facultat de Teologia del Teresianum de Roma, de l'orde carmelita, en la que Castellano era professor.[9] L'arquebisbe no va poder reprimir el seu dolor i en una emotiva cerimònia li va dedicar unes últimes paraules al seu amic Jesús destacant novament el seu esperit de treball, el seu entrega als atres, la seua humilitat, etc.

Familiars de Jesús es van desplaçar a Roma des de Valéncia per a oferir-li el seu últim adeu al religiós valencià, que va nàixer 64 anys abans en la localitat valenciana del el Villar, segons va explicar el vicari episcopal per als sacerdots valencians residents en Roma, monsenyor Vicente Cárcel.[10]

Llibres

Més de 40 llibres publicats en distintes llengües, destacant el francés, espanyol i italià.

  • Tractat sobre el misteri de l'eucaristia,Editorial Edicep C.B., 2004. ISBN 84-7050-811-3
  • Teresa de Jesús, ensenya'ns a orar.Tomás Alvarez, Jesús Castellà Cervera. Burgos, editorial Montanya Carmelo, D.L. 1981. ISBN 84-7239-109-4
  • Santa Maria en orient i occident: documentació i texts.Jesús Castellà Cervera.Centre de Pastoral Litúrgica, 2001. ISBN 84-7467-733-5
  • Orar en l'any llitúrgic (Cicle B). Editorial Edicep C.B., juny 2008, ISBN 978-84-7050-965-0


Referències

  1. http://www.lasprovincias.es/valencia/20080616/ediciones/calle-para-recuerdo-20080616.Html Homenage en Villar
  2. P. Jesús Castellano Cervera, o.c.d. en teresianum.org. Consultado el 18-01-2008.
  3. Segons es pot constatar en l'archiu provincial d'Aragó-Valéncia, la secció "convents-seminari", el P. Jesús va obtindre les millors qualificacions en tots els seus anys de seminari.
  4. Jesús Catellano Cervera en la pàgina web de l'Església Parroquial la Mare de Deu de la Pau. El Villar (Valéncia). En accés el 18-01-2008.
  5. Ferdinand Pratzner, P. El rol del delegat nacional per als congressos eucarístics internacionals, Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals en el Vaticà. En accés el 20-1-2008.
  6. Archivum Bibliographicum Carmeli Teresiani, núm. 47 2007, p. 107s
  7. Multitudinari adeu en Roma al pare Jesús Castellano, ocd, en Zenit. Publicat el 2006-06-20. En accés el 2008-01-20.
  8. Hi ha mort el pare Jesús Castellà Cervera ocd. «passejant a l'eternitat, en Zenit, agència de notícies vaticanes. Publicat el 18-06-2006. En accés el 19-01-2008.
  9. Iglesiavillar
  10. Iglesiavillar

Enllaços externs