Diferència entre les revisions de "Pa de Calatrava"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Pudding decorado con cerezas.jpg|thumb|Un pan de Calatrava]]
+
[[Archiu:Pudding decorado con cerezas.jpg|thumb|Pa de Calatrava]]
 
El '''pa de Calatrava''' és una espècie de [[púdin]] típic de la [[Gastronomia de la Regió de Múrcia|cuina murciana]].<ref name=FP>Esperanza Fernández Padilla et al., (2008), Hiendelaencina en dulce'', Editorial Visión Libros, Colección Tradiciones populares, Barcelona, pàgs. 121-122</ref>
 
El '''pa de Calatrava''' és una espècie de [[púdin]] típic de la [[Gastronomia de la Regió de Múrcia|cuina murciana]].<ref name=FP>Esperanza Fernández Padilla et al., (2008), Hiendelaencina en dulce'', Editorial Visión Libros, Colección Tradiciones populares, Barcelona, pàgs. 121-122</ref>
 
Se servix generalment com [[Rebosteria d'Espanya|postre]] fret. S'elabora en un fondo de [[pa]] (en alguns casos [[bescuit de soletilla]]<ref name=FP/>) que s'amera en [[ou]]s i [[llet]] que es qualla en un mòle introduït en un forn. La denominació «[[pa]]» prové de la seua forma i de ser enfornat.
 
Se servix generalment com [[Rebosteria d'Espanya|postre]] fret. S'elabora en un fondo de [[pa]] (en alguns casos [[bescuit de soletilla]]<ref name=FP/>) que s'amera en [[ou]]s i [[llet]] que es qualla en un mòle introduït en un forn. La denominació «[[pa]]» prové de la seua forma i de ser enfornat.

Última revisió del 22:29 26 set 2017

Pa de Calatrava

El pa de Calatrava és una espècie de púdin típic de la cuina murciana.[1] Se servix generalment com postre fret. S'elabora en un fondo de pa (en alguns casos bescuit de soletilla[1]) que s'amera en ous i llet que es qualla en un mòle introduït en un forn. La denominació «pa» prové de la seua forma i de ser enfornat.

Referències[editar | editar còdic]

  1. 1,0 1,1 Esperanza Fernández Padilla et al., (2008), Hiendelaencina en dulce, Editorial Visión Libros, Colección Tradiciones populares, Barcelona, pàgs. 121-122