Diferència entre les revisions de "Pepa Villalba"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Pepa Villalba''' ([[Valéncia]], [[1963]] - 14 de juliol de [[2017]]) | + | '''Maria José Villalba Payá''', coneguda artísticament com a '''Pepa Villalba''', ([[Valéncia]], [[1963]] - 14 de juliol de [[2017]]), fon una cantant [[Valencians|valenciana]]. |
== Trayectòria musical == | == Trayectòria musical == | ||
Revisió de 15:02 22 jul 2017
Maria José Villalba Payá, coneguda artísticament com a Pepa Villalba, (Valéncia, 1963 - 14 de juliol de 2017), fon una cantant valenciana.
Trayectòria musical
Pepa Villalba fon la cantant del grup musical Vídeo. Entrats els anys 80 del sigle XX, en l'incorporació de Puchi Balanzá, a la bateria, Sissi als teclats i Pepa Villalba, com a veu principal, varen actualisar el proyecte per a reconvertir-ho en Vídeo, baix l'influència de les noves músiques que estaven portant bandes com Ultravox o The Human League. L'any 1981 és creà el grup de tecno-pop Vídeo despuix de la disolució de la banda de folc-pop Albatros El grup estava format per José Manuel Moles (guitarra), Vicente Chust (guitarra i veu), Carlos Solís (baix i veu), Puchi Balanzá (bateria), Sissi Álvarez (teclats i cors) i la pròpia Pepa Villalba, com a veu solista.
Pepa Villalba gravà quatre discs junt al grup entre els anys 1983 i 1989. El seu major éxit fon La noche no es para mí del disc Videoterapia, escrit per Carlos Solís, en una vesprà d'estiu en El Vedat, i produit pel també cantant Tino Casal, que també s'encarregaria de la producció del seu sebon àlbum de Vídeo, Código secreto (1984).
Paralelament a aquella bombada, Vídeo varen gravar el llegendari jingle que anunciava l'emissora dels 40 en Valéncia, Ràdio Mediterràneu. Aquella tornada que cantava Pepa (Mediterràneu Ser la FM), es va convertir en tan popular com els seus primers singles.
L'éxit (hit) de la banda va aplegar fins i tot a liderar la llista dels 40 Principals en 1983. Despuix de dos LP més, Relatos de diez minutos (1986) i Brisa de amor (1989), Vídeo es varen dissoldre en decembre de 1989. El grup va tornar als escenaris en 2011, encara que sense Pepa Villalba, que va preferir mantindre's al marge. Solament va colaborar ocasionalment, en els anys noranta del sigle XX, en els cors del disc de Paco Sanz El Club de los locos i en les gravacions a mitan dels noranta de P.C.A Problems de Jorge Pruess Sants i Juan Carlos Cantal Mínguez.
El grup Vídeo fon la primera banda valenciana en conseguir un disc d'or catapultant el tecno-pop valencià a escala nacional.