Diferència entre les revisions de "Estat Modern"
m |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Estat Modern''' és un terme per a denominar als primers estats centralisats de les monarquies europees que surgiren despuix d'un predomini del sistema feudal en l'[[edat mija]]. | '''Estat Modern''' és un terme per a denominar als primers estats centralisats de les monarquies europees que surgiren despuix d'un predomini del sistema feudal en l'[[edat mija]]. | ||
− | [[Portugal]], [[Castella]], [[França]] i [[Anglaterra]] encapçalen els primers estats en solidificar-se. [[Italia]] encara està formada per chicotets estats, siguen el [[Papa|papat]] un dels més importants pero en estat de decadència. En el centre i orient d'[[Europa]], encara estaven enclavats en el [[feudalisme]] que en els següents sigles aniran desapareguen i convertint-se en monarquies centralisades. El motiu d'este canvi en els estats centralisats que donaven poder absolut als reis fon per dissolucions de corts i parlaments, major gast de manteniment dels eixercits, soport dels senyors feudals degut a la crisis d'aquella época i a les revoltes dels súbdits. | + | [[Portugal]], [[Castella]], [[França]] i [[Anglaterra]] encapçalen els primers estats en solidificar-se. |
+ | |||
+ | [[Italia]] encara està formada per chicotets estats, siguen el [[Papa|papat]] un dels més importants pero en estat de decadència. | ||
+ | |||
+ | En el centre i orient d'[[Europa]], encara estaven enclavats en el [[feudalisme]] que en els següents sigles aniran desapareguen i convertint-se en monarquies centralisades. El motiu d'este canvi en els estats centralisats que donaven poder absolut als reis fon per dissolucions de corts i parlaments, major gast de manteniment dels eixercits, soport dels senyors feudals degut a la crisis d'aquella época i a les revoltes dels súbdits. | ||
Tot això comportaria un sistema monàrquic que passaria per diverses fases: | Tot això comportaria un sistema monàrquic que passaria per diverses fases: | ||
− | * '''Monarquia Autoritària''' (Finals del sigle XV i XVI) Pretenia la consolidació i centralisació del estats mediant el poder. | + | * '''Monarquia Autoritària''' (Finals del [[sigle XV]] i [[sigle XVI|XVI]]) Pretenia la consolidació i centralisació del estats mediant el poder. |
* '''Monarquia Absoluta''' (Sigle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social. | * '''Monarquia Absoluta''' (Sigle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social. | ||
* '''Despotisme Ilustrat''' (Sigle XVIII) El poder monàrquic i la centralisació és major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble". | * '''Despotisme Ilustrat''' (Sigle XVIII) El poder monàrquic i la centralisació és major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble". | ||
[[Categoria:Formes d'estat]] | [[Categoria:Formes d'estat]] |
Revisió de 10:30 12 jul 2017
Estat Modern és un terme per a denominar als primers estats centralisats de les monarquies europees que surgiren despuix d'un predomini del sistema feudal en l'edat mija. Portugal, Castella, França i Anglaterra encapçalen els primers estats en solidificar-se.
Italia encara està formada per chicotets estats, siguen el papat un dels més importants pero en estat de decadència.
En el centre i orient d'Europa, encara estaven enclavats en el feudalisme que en els següents sigles aniran desapareguen i convertint-se en monarquies centralisades. El motiu d'este canvi en els estats centralisats que donaven poder absolut als reis fon per dissolucions de corts i parlaments, major gast de manteniment dels eixercits, soport dels senyors feudals degut a la crisis d'aquella época i a les revoltes dels súbdits.
Tot això comportaria un sistema monàrquic que passaria per diverses fases:
- Monarquia Autoritària (Finals del sigle XV i XVI) Pretenia la consolidació i centralisació del estats mediant el poder.
- Monarquia Absoluta (Sigle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social.
- Despotisme Ilustrat (Sigle XVIII) El poder monàrquic i la centralisació és major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble".