Diferència entre les revisions de "Jeroni Amiguet"
(Sense diferències)
|
Revisió de 10:17 2 jul 2017
Jeroni Amiguet i Breçó (Tortosa, sigle XV - Barcelona ¿?, 1521). Fon un mege, gramàtic i humaniste català que vixqué un temps en terres valencianes. Fon professor de gramàtica en Oliva, Gandia, Valéncia, Lleida i Tortosa. Fon l'autor de diversos tractats docents.
Biografia
Jeroni Amiguet era fill del notari Mateu Amiguet i de Joana Breçó. Naixqué en Tortosa en la segona mitat del sigle XV. Els Amiguet eren una família d'ascendència tortosina. Un dels seus germans, Francesc, fon canonge de Corbera i més tart, oïdor de la Generalitat i un atre, Antoni, fon mege.
Jeroni Amiguet s'en anà a Barcelona per a eixercir com a professor en l'estudi de la medicina i les arts i publicà uns comentaris sobre l'obra del mege cirugià, Gui de Chauliac, l'any 1501.
Els primers documents sobre Jeroni Amiguet aparéixen l'any 1491 en la ciutat de Tortosa. L'any 1502 està documentat que Jeroni estava residint en la ciutat de Valéncia. Jeroni informa al rei Alfons d'Aragó en el pròlec d'un obra (1514) sobre el seu itinerari docent, eixercint com a professor de medicina en Lleida i també va donar lliçons de gramàtica, d'allí passà a Valencia, Oliva i Gandia (1502-1504) i tornà a Tortosa l'any 1505. L'any 1537, tornarà a la ciutat de Valéncia per a atendre una malaltia d'una persona important. Pareix ser, que la família de Jeroni es traslladà més tart a la ciutat de Barcelona a on estava vivint el seu germà Antoni. Existix certa relació entre Lluís Vives i Jeroni Amiguet.
La carrera valenciana de Jeroni està marcada per la publicació de l'obra Sinonima Variationum Sententiarum (Valéncia, 1502), una traducció i adaptació de l'obra en llatí de Stephanus Fliscus, un manuscrit de l'any 1463, publicada en francés, alemany, holandés i castellà, esta última per Lucas de Torre en 1490 i més tart per Nebrija en 1495, una obra bàsicament acadèmica. Jeroni Amiguet, la traduix al valencià.
Cites
En el Començament i Colofó del llibre Sinonima Variationum Sententiarum (Valéncia, 1502), de Jeroni Amiguet, se pot llegir en abdós reproduccions: