Edat de Pedra

Archiu:Tipica ferramenta tallada en pedra.jpg

Típica ferramenta tallada en pedra.

La Edat de Pedra és el periodo de la Prehistòria durant el qual, els sers humans crearen ferramentes de pedra degut a la carència d'una tecnologia més avançada. La fusta, els ossos i atres materials també foren utilisats (corns, cests, cordes, cuer..), pero la pedra (i, en particular, diverses roques de rotura concoidea, com el sílex, el quarç, la quarcita, la obsidiana...) fon utilisada per a fabricar ferramentes i armes, de tall o percusió. En tot i això, esta és una circunstància necesària, pero insuficent per a la definició d'este periodo, ya que en ell tingueren lloc fenòmens fundamentals per a lo que seria el nostre futur: la evolució humana, les grans adquisicions tecnològiques (foc, ferramentes, vivenda, roba..), l'evolució social, els canvis climàtics, la diàspora del ser humà per tot el món habitable, desde la seua cuna africana, i la revolució econòmica desde un sistema recolector-caçador, hasda un sistema parcialment productor (entre atres coes). El ranc de temps que abarca este periodo es ambiguu, disputat i variable segons la regió en qüestió. Encara que és posible parlar d'este periodo en concret, per al conjunt de la humanitat_ no hi ha que oblidar que alguns grups humans mai desenrollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra hasda que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollades. En tot i això, en general, es creu que este periodo començà en Àfrica fa 2,5 millons d'anys, en l'aparició de la primera ferramenta humana (o pre-humana). A este perodo li va seguir el Calcolític o Edat del Cobre, i sobre tot, la Edat de Bronze, durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a ser comuns; esta transició va ocurrir entre 6000 a. C. i 2500 a. C.

Tradicionalment es e dividint esta Edat en Paleolític, en un istema econòmic de caça-recolecció i Neolític, en el que es produix la revolució cara al sistema econòmic productiu: agricultura i guanyaderia.

Àfrica

Àfrica és la cuna de la humanitat i actualment és el continetn en més pobles primitius supervivents, és fàcil concloure que la Prehistòria d'Àfrica és la més llarga i complexa de tot el globo.

A diferència de Eurasia i, inclús, Amèrica, els canvis climàtics ocorrints durant la rehistòria en el continent africà no són glaciacions sino periodos de major humetat (Pluvials) alternats en atrs de més ariddea (Interpluvails), si be la seua determoinació i cronologia és prou difícil de delimitar (per a alguns els episodis pluvials corresponen en les glaciacions, per a atres, en les interglaciars):

• Kagueriense: seria el pluvial conegut en major antiguetat, identificat en la vall del riu Kaguera (Uganda) i paralelisable en la glaciació Günz centroeuropea.

• Kamasiense: és el segón episodi pluvial, paralelisable en la glaciació Mindel europea. La seua duració i les seues fases són tema de forta controvèrsia:
  • Kanjeriense: el tercer pluvial rep el nom de la chicoteta localitat keniata de Kanjera a bores del llac Victoria, a on ademés s'han localisat alguns asentaments olduvayensos. Encara que el Kanjeriense seria contemporàneu del Riss centreeuropeu, hi ha qui considera un estat subsidiari del Kamasiense.

• Gambliense: Existix un llògic dubte sobre si considerar-ho el tercer o el quart pluvial africà (depenent de la categoria que se li done al Kanjeriense). En qualsevol cas, sol asociar-se a la última glaciació, el Würm centreurfopeu. Fon identificat per primera vegada en els sediments de la cova de Gamble, en la localitat de Elmenteita (Kènia), a on Louis Leakey lo asocià en el Stillbayense.