Salvador Guinot Vilar

Salvador Guinot Vilar (Castelló de la Plana, 31 de decembre de 1866 - 1944) fon un polític i escritor valencià. A sovint va utilisar el pseudònim de Joan de Vicenta.

Biografia

Salvador Guinot naix en una casa del carrer Major de Castelló de la Plana, prop del portal de l'Om (Olm), fill de Joan i Vicenta, descendents de dos famílies de tradició llauradora. Estudià bachillerat en l'antic Institut del carrer Major, del que posteriorment sería professor de llengua i lliteratura castellanes entre 1893 i 1939.

Es trasllada a Madrit per a estudiar Filosofia i Lletres, on és discípul de Marcelino Menéndez Pelayo, qui li va introduir en l'estudi dels clàssics de la lliteratura medieval i de l'antiguetat grega i llatina. Esta formació li porta a l'estudi dels clàssics medievals valencians.

Es casà en Joaquima Vicent Fabregat i del seu matrimoni no naix cap fill.

Obra lliterària

En Madrit escriu els seus primers relats breus: Els Reis se'n van i Guardant el melonar, d'ambient costumiste.

L'any 1900 es publica en Valéncia la seua obra més important, Capolls mustigats, una colecció de sis relats breus. Esta obra, a través de Josep Ribelles Comín, fon reeditada en 1905 en Barcelona per l'Editorial l'Avenç baix el títul Escenes castellonenques. La seua obra lliterària es tanca en la narració Anyor (1913). A partir d'este moment va publicar només obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels sigles XV i XVI, reeditant el Parlament en casa de Berenguer Mercader i la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella aixina com el Vocabulari de Joan de Resa.