26 019
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Bernardí Vallmanya (Valéncia, ¿?-1495). Escrivent valencià, perteneixen al sigle XV, el sigle d'Or de les lletres valencianes. == Biografia == Bernardí V...»
Bernardí Vallmanya (Valéncia, ¿?-1495). Escrivent valencià, perteneixen al sigle XV, el sigle d'Or de les lletres valencianes.
== Biografia ==
Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon Comte d'Oliva, Serafí Centelles.
== Obra ==
Cultivà la poesia en els certàmens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys 1474 i 1486. Traduí a la llengua valenciana diverses obres en castellà que tingueren molt d'éxit editorial igual que feu Miquel Péreç en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: ''Cordiale de quattuor novissimis'' (Cordial de l’ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa María i la ''Visio sancti Pauli'' (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima.
Són obres impreses d'una gran fama editorial en l'any 1494 i 1491, respectivament, en la ciutat de Valéncia. La traducció més important és l'obra Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any 1492, la versió de Vallmanya s'editá en Barcelona l'any 1493.
== Cites ==
Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït:
{{Cita|''... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa''|''Lo carcer d'amor'', imprés en Barcelona l'any 1493}}
{{Cita|''... de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa''|En el colofó de l'obra ''Lo cordial de l'ànima'' de l'any 1495, en el colofó
{{Cita|''... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa''|''Revelació del benaventurat Apòstol Sanct Pau'', de l'any 1495}}
== Biografia ==
Bernardí Vallmanya, escrivà de professió, també fon secretari del segon Comte d'Oliva, Serafí Centelles.
== Obra ==
Cultivà la poesia en els certàmens marians celebrats en la ciutat de Valéncia entre els anys 1474 i 1486. Traduí a la llengua valenciana diverses obres en castellà que tingueren molt d'éxit editorial igual que feu Miquel Péreç en atres obres en prosa. Dos d'estes obres són texts religiosos: ''Cordiale de quattuor novissimis'' (Cordial de l’ànima), atribuït a Gerhard de Vliederhoven, en versió de Gonzalo García de Santa María i la ''Visio sancti Pauli'' (Revelació del benaventurat apòstol Sant Pau) a partir d'una versió castellana anònima.
Són obres impreses d'una gran fama editorial en l'any 1494 i 1491, respectivament, en la ciutat de Valéncia. La traducció més important és l'obra Lo Carcer d'amor de Diego de San Pedro. L'original fon editat en l'any 1492, la versió de Vallmanya s'editá en Barcelona l'any 1493.
== Cites ==
Bernardí Vallmanya, apart d'atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà, a on se poden llegir les següents cites referides a la llengua a la qual les havia traduït:
{{Cita|''... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa''|''Lo carcer d'amor'', imprés en Barcelona l'any 1493}}
{{Cita|''... de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa''|En el colofó de l'obra ''Lo cordial de l'ànima'' de l'any 1495, en el colofó
{{Cita|''... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa''|''Revelació del benaventurat Apòstol Sanct Pau'', de l'any 1495}}