Diferència entre les revisions de "Palau dels Catalá de Valeriola"
m |
m |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El seu orige està documentat en el [[sigle XV]], d'ahí la seua estructura típica del gòtic civil de la [[Corona d'Aragó]], en pati central i escala monumental que conduïx a la planta noble. | El seu orige està documentat en el [[sigle XV]], d'ahí la seua estructura típica del gòtic civil de la [[Corona d'Aragó]], en pati central i escala monumental que conduïx a la planta noble. | ||
| − | En l'any [[1513]] la família Català adquirí la casa, que alcançà fama històrica a partir de [[1591]], quan Bernat Guillem Català de Valeriola fundà l'[[Acadèmia dels Nocturns]], una peculiar institució que reunia a nobles valencians en tertúlies lliteràries. | + | En l'any [[1513]] la família Català adquirí la casa, que alcançà fama històrica a partir de [[1591]], quan [[Bernardo Catalá de Valeriola|Bernat Guillem Català de Valeriola]] fundà l'[[Acadèmia dels Nocturns]], una peculiar institució que reunia a nobles valencians en tertúlies lliteràries. |
En l'any [[1727]] se reformà i amplià l'immoble en l'adquisició de la contigua vivenda del Marqués de Llançol de Romaní, orientant la fachada principal a l'actual plaça de Nules. | En l'any [[1727]] se reformà i amplià l'immoble en l'adquisició de la contigua vivenda del Marqués de Llançol de Romaní, orientant la fachada principal a l'actual plaça de Nules. | ||
Revisió de 17:19 12 abr 2017
El Palau dels Valeriola, també conegut com a Palau dels Català de Valeriola, està situat en el carrer del Mar de la ciutat de Valéncia.
El seu orige està documentat en el sigle XV, d'ahí la seua estructura típica del gòtic civil de la Corona d'Aragó, en pati central i escala monumental que conduïx a la planta noble.
En l'any 1513 la família Català adquirí la casa, que alcançà fama històrica a partir de 1591, quan Bernat Guillem Català de Valeriola fundà l'Acadèmia dels Nocturns, una peculiar institució que reunia a nobles valencians en tertúlies lliteràries.
En l'any 1727 se reformà i amplià l'immoble en l'adquisició de la contigua vivenda del Marqués de Llançol de Romaní, orientant la fachada principal a l'actual plaça de Nules.
Entre els anys 2002 i 2006, una rehabilitació integral adaptà l'edifici per a funcions administratives. En l'any 2007 fon declarat Be d'Interés Cultural.