Diferència entre les revisions de "L'Albufera"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Uiquificar}} | ||
| + | |||
De l’àrap “al-buhaira” llacuna. | De l’àrap “al-buhaira” llacuna. | ||
| Llínea 5: | Llínea 7: | ||
Eiximenis resaltava el peix especial, i l’Archipestre d’Hita, en el capítul “Batalla que hobo entre Don Carnal y la Cuaresma”, deixava escrit: | Eiximenis resaltava el peix especial, i l’Archipestre d’Hita, en el capítul “Batalla que hobo entre Don Carnal y la Cuaresma”, deixava escrit: | ||
| − | “De parte de Valencia vienen las anguilas. | + | {{Cita|“De parte de Valencia vienen las anguilas. |
| + | |||
Salpresas e trechadas a grandes manadillas. | Salpresas e trechadas a grandes manadillas. | ||
| − | |||
| − | En el Llibre del Repartiment, Jaume I se la reservà: “Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”. Pero ya en 1250, per privilegi, podia peixcar qualsevol veí, habitador de la ciutat i regne, i fins estranys, sense més detracció que un quint, el 20%. | + | Daban a Don Carnal por medio las costillas”.}} |
| + | |||
| + | En el Llibre del Repartiment, Jaume I se la reservà: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|“Lo rei en Jaume… per propi spacial patrimoni seu, se retrech la Albufera de Valencia, Devesa daquella; e jatsia aquella fos en lo Regne, e de terme de la Ciutat de Valencia, en tant que status alguns fets e ordinacions per la dita ciutat, no podem compendre, los drets de la Albufera, com es anexa al Patrimoni del Princep”.}} | ||
| + | |||
| + | Pero ya en 1250, per privilegi, podia peixcar qualsevol veí, habitador de la ciutat i regne, i fins estranys, sense més detracció que un quint, el 20%. | ||
S’han escrit, sigle a sigle llibres de pardal i sa caça; de peixos i sa peixca. La barraca de Lluch és famosa (emparrat, arbres, creus blanques). I La Genuïna també (hui restaurant típic). Barraques en construcció defensiva contra els vents de la mar. Pero el sol seguix sent el mateix.A lo millor els arriba la ventura de vore un samaruc, “Valéncia hispànica”, chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros. Espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna | S’han escrit, sigle a sigle llibres de pardal i sa caça; de peixos i sa peixca. La barraca de Lluch és famosa (emparrat, arbres, creus blanques). I La Genuïna també (hui restaurant típic). Barraques en construcció defensiva contra els vents de la mar. Pero el sol seguix sent el mateix.A lo millor els arriba la ventura de vore un samaruc, “Valéncia hispànica”, chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros. Espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna | ||
Revisió de 15:52 5 maig 2009
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
De l’àrap “al-buhaira” llacuna.
Les sifres són aproximatives: segons Estrabó i Avieno, 30.000 hectàrees; segons Sidi Abu Said, pròximes a 20.000 al final de l’época musulmana; disminuiren a les 14.000 hectàrees en el sigle XVIII; a 9.000, en el XIX; i crec que ara no arriben a 3.000. Pero el sol, seguix sent el mateix, “sobre cristal”.
Eiximenis resaltava el peix especial, i l’Archipestre d’Hita, en el capítul “Batalla que hobo entre Don Carnal y la Cuaresma”, deixava escrit:
Salpresas e trechadas a grandes manadillas.
Daban a Don Carnal por medio las costillas”.En el Llibre del Repartiment, Jaume I se la reservà:
Pero ya en 1250, per privilegi, podia peixcar qualsevol veí, habitador de la ciutat i regne, i fins estranys, sense més detracció que un quint, el 20%.
S’han escrit, sigle a sigle llibres de pardal i sa caça; de peixos i sa peixca. La barraca de Lluch és famosa (emparrat, arbres, creus blanques). I La Genuïna també (hui restaurant típic). Barraques en construcció defensiva contra els vents de la mar. Pero el sol seguix sent el mateix.A lo millor els arriba la ventura de vore un samaruc, “Valéncia hispànica”, chicotet, tant que medix entre 5/7 centímetros. Espècie estrictament protegida pel Conveni de Berna
El règim jurídic del Parc Natural s’aprovà el 8 de juliol de 1986: “El sistema formado por el lago de la Albufera, su entorno húmedo y la barra litoral adyacente a ambos, constituye uno de los espacios naturales de mayor importancia de la Comunidad Valenciana”.
Parlar de l'Albufera es parlar del sol; de la pau, tan necessitada, que por gojar-se gratis, simplement dirigint la vista a sa posta. Colors que ya impressionaren als poetes àraps.