Diferència entre les revisions de "Decurio"
m |
m |
||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
En ''un ''Ala quinquagenaria'' hi havia 12 decurions, en ''un ''Ala milliaria'' 24, en una ''Cohors equitata quinquagenaria'' 4, i en una ''Cohors equitata milliaria'' 8, i sempre estaven a les órdens directes del ''[[praefectus alae|Praefectus Alae]]'' o del ''[[Praefectus cohortis|Praefectus Cohortis]]'', segons es tractara d'una unitat de cavalleria o d'una unitat mixta de cavalleria i infanteria. | En ''un ''Ala quinquagenaria'' hi havia 12 decurions, en ''un ''Ala milliaria'' 24, en una ''Cohors equitata quinquagenaria'' 4, i en una ''Cohors equitata milliaria'' 8, i sempre estaven a les órdens directes del ''[[praefectus alae|Praefectus Alae]]'' o del ''[[Praefectus cohortis|Praefectus Cohortis]]'', segons es tractara d'una unitat de cavalleria o d'una unitat mixta de cavalleria i infanteria. | ||
| − | Per la seua banda, les ''turmae'' de ginets pertanyents a les [[Legió romana|legions]] estaven al mando de [[Centurió | + | Per la seua banda, les ''turmae'' de ginets pertanyents a les [[Legió romana|legions]] estaven al mando de [[Centurió|centurions]] i no de ''decurions''. |
=== Bibliografia === | === Bibliografia === | ||
Revisió de 08:50 30 març 2017
Un Decurio era un oficial de cavalleria de les unitats montades auxiliars de l'eixèrcit romà, al mando d'una turma o esquadró de 30 ginets.
Encara que els ginets d'un Ala o d'una Cohorte Equitata eren habitualment no ciutadans romans -peregrini-, els decurions sempre eren ciutadans romans, procedents habitualment dels rancs de suboficials de les legions.
En un Ala quinquagenaria hi havia 12 decurions, en un Ala milliaria 24, en una Cohors equitata quinquagenaria 4, i en una Cohors equitata milliaria 8, i sempre estaven a les órdens directes del Praefectus Alae o del Praefectus Cohortis, segons es tractara d'una unitat de cavalleria o d'una unitat mixta de cavalleria i infanteria.
Per la seua banda, les turmae de ginets pertanyents a les legions estaven al mando de centurions i no de decurions.
Bibliografia
- Y. Le Bohec, El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
- A. Goldsworthy, El ejército romano, Ed. Akal, Madrit 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6