Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{vegeu|llengua|valencià (postres)}}+ − {{protegeix vandalisme anònim}} − {{Lingüística catalana|Dialectes}} − [[Fitxer:Mapa_dialectal_del_catal%C3%A0.png|thumb|300px|[[Dialectes del català]]]] Llínea 28:
Llínea 25: − − == Coneixement del valencià == − − Tot seguit es mostren mapes en què es pot veure el grau de coneixement del valencià/català en una distribució territorial per municipis, i per percentatges sobre el total de la població de cada municipi. La font de dades és el cens realitzat a l'any [[2001]] per l'''Instituto Nacional de Estadística''. − − − {| border=0 align=center − | rowspan="2" valign=top| [[Fitxer:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|thumb|none|350px|Mitjana de domini del valencià ([[Media:Coneixement del valencià (domini promig)-Cens del 2001.png|amplia]]).]] − | valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Entén el valencià ([[Media:Coneixement del valencià (l'entén)-Cens del 2001.png|amplia]]).]] − | valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap parlar valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap parlar)-Cens del 2001.png|amplia]]).]] − |- − | valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap llegir valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap llegir)-Cens del 2001.png|amplia]]).]] − | valign=top | [[Fitxer:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|thumb|none|130px|Sap escriure valencià ([[Media:Coneixement del valencià (el sap escriure)-Cens del 2001.png|amplia]]).]] − |} − − El següent mapa mostra el percentatge de parlants de valencià (que afirmen saber parlar-lo) per comarca. Les dades són també del cens del 2001. − − − [[Fitxer: Parlants de valencià per comarques.png]] −
sense resum d'edició
El '''[[valencià]]''' és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al [[País Valencià]] la mateixa llengua que s'anomena oficialment [[llengua catalana|català]] a [[Catalunya]], les [[Illes Balears]], la [[Franja de Ponent]], la [[Catalunya Nord]], [[Andorra]] i l'[[Alguer]]. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals [[dialectes del català|variants dialectals]] de l'idioma (formant part del bloc occidental, a l'igual que la variant [[Català nord-occidental|nord-occidental]] i el [[Català tortosí| tortosí]]), juntament amb el [[català central]] i el [[català balear]].
El '''[[valencià]]''' és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al [[País Valencià]] la mateixa llengua que s'anomena oficialment [[llengua catalana|català]] a [[Catalunya]], les [[Illes Balears]], la [[Franja de Ponent]], la [[Catalunya Nord]], [[Andorra]] i l'[[Alguer]]. Constitueix, per altra banda, una entitat lingüística pròpia que resulta ser una de les principals [[dialectes del català|variants dialectals]] de l'idioma (formant part del bloc occidental, a l'igual que la variant [[Català nord-occidental|nord-occidental]] i el [[Català tortosí| tortosí]]), juntament amb el [[català central]] i el [[català balear]].
Des de la [[transició democràtica espanyola]], l'autonomia o heteronomia del valencià respecte a la resta del sistema lingüístic valenciano-català ha sigut motiu de debat i polèmica entre els valencians, normalment amb un rerefons polític. Tot i que en l'àmbit acadèmic (universitats i institucions de prestigi reconegut) dels [[filologia|filòlegs]] i [[lingüística|lingüistes]] mai no s'ha qüestionat la unitat de la llengua des que existeixen estudis de [[llengües romàniques | romanística]], una part de l'opinió pública valenciana opina i afirma que el valencià i el català són llengües diferents, idea que es començà a difondre durant l'agitada transició valenciana per sectors de dreta regionalista i pels anomenats [[blaverisme|''blaveros'']]. Existeix una normativa lingüística secessionista alternativa, les [[Normes del Puig]], elaborada per la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], institució fundada el [[1915]] per la [[Diputació de València]], però el seu ús és molt marginal.
Des de la [[transició democràtica espanyola]], l'autonomia o heteronomia del valencià respecte a la resta del sistema lingüístic valenciano-català ha sigut motiu de debat i polèmica entre els valencians, normalment amb un rerefons polític. Tot i que en l'àmbit acadèmic (universitats i institucions de prestigi reconegut) dels [[filologia|filòlegs]] i [[lingüística|lingüistes]] mai no s'ha qüestionat la unitat de la llengua des que existeixen estudis de [[llengües romàniques | romanística]], una part de l'opinió pública valenciana opina i afirma que el valencià i el català són llengües diferents, idea que es començà a difondre durant l'agitada transició valenciana per sectors de dreta regionalista i pels anomenats [[blaverisme|''blaveros'']]. Existeix una normativa lingüística secessionista alternativa, les [[Normes del Puig]], elaborada per la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], institució fundada el [[1915]] per la [[Diputació de València]], però el seu ús és molt marginal.
==Característiques [[lingüística|lingüístiques]] del valencià general==
==Característiques [[lingüística|lingüístiques]] del valencià general==