Diferència entre les revisions de "Verps incoatius"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Els '''verps incoatius''' són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu. | + | Els '''verps incoatius''' són els [[verp|verps]] que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu. |
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''. | Alguns verps de la conjugació que termina en -er son ''nàixer'', ''créixer'', ''meréixer'' i ''paréixer''. | ||
Revisió de 11:56 10 nov 2016
Els verps incoatius són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son nàixer, créixer, meréixer i paréixer.
Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius són pocs: bollir, collir, cosir, eixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir són irregulars con canvi d'O a U.
| Present d'indicatiu | Present de subjuntiu |
| Servixsc | Servixca |
| Servixes | Servixques |
| Servix | Servixca |
| Servim | Servim |
| Serviu | Serviu |
| Servixen | Servixquen |
Bibliografia
- Est artícul utilisa informació de la Biquipedia.