Diferència entre les revisions de "Sintagma Nominal"
(Pàgina nova, en el contingut: «En sintaxis, '''sintagma nominal''' és el sintagma o grup de paraules que forma un constituent sintàctic,i que el seu núcleu sintàcti...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
En [[sintaxis]], '''sintagma nominal''' és el [[Sintagma|sintagma]] o grup de paraules que forma un [[constituent sintàctic]],i que el seu [[núcleu sintàctic|núcleu]] està constituït per un [[nom]] ([[sustantiu]], pronom o [[sustantivación|paraula sustantivada]]) o [[pronom]] . També se li crida '''frase nominal''' . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal. | En [[sintaxis]], '''sintagma nominal''' és el [[Sintagma|sintagma]] o grup de paraules que forma un [[constituent sintàctic]],i que el seu [[núcleu sintàctic|núcleu]] està constituït per un [[nom]] ([[sustantiu]], pronom o [[sustantivación|paraula sustantivada]]) o [[pronom]] . També se li crida '''frase nominal''' . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal. | ||
| − | El substantiu realisa la funció de núcleu del sintagma nominal. Per la seua calitat nuclear el substantiu és l’element obligatori del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal. | + | == Elements del Sintagma Nominal == |
| + | |||
| + | El '''substantiu''' realisa la funció de '''núcleu del sintagma nominal'''. Per la seua calitat nuclear '''el substantiu és l’element obligatori''' del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal. | ||
El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de [[modificadors]]: els [[especificadors]] i els [[complements]]. En el sintagma: | El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de [[modificadors]]: els [[especificadors]] i els [[complements]]. En el sintagma: | ||
| Llínea 8: | Llínea 10: | ||
'''el substantiu boscs és''' el '''núcleu imprescindible''' | '''el substantiu boscs és''' el '''núcleu imprescindible''' | ||
(*Els valencians de pi i carrasca), | (*Els valencians de pi i carrasca), | ||
| − | que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca. | + | que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca. |
| + | |||
| + | L’unitat del sintagma nominal queda formalment de manifest per la concordança, de manera que els especificadors i els complements que admeten la flexió de gènero i número concorden en el substantiu: Els boscs valencians. Pero no tots els components del sintagma nominal poden fer la concordança. En el cas anterior, el sintagma preposicional de pi i carrasca no concorda en el substantiu. | ||
| + | En estos casos, l’unitat de la frase nominal queda delimitada pels especificadors: en el nostre eixemple sabem que carrasca forma part del sintagma | ||
| + | |||
| + | [Els boscs valencians de pi i carrasca] | ||
| + | |||
| + | |||
| + | perque no introduïx un especificador propi que marque un sintagmaindependent, com passaria en l’eixemple | ||
| + | |||
| + | [Els boscs valencians de pi] [i la carrasca], | ||
| + | |||
| + | en el que tenim dos sintagmes diferents. Com el sintagma nominal conforma una unitat sintàctica, pot ser substituït per un pronom personal: | ||
| + | |||
| + | —¿Vols alguna bresquilla del mercat? | ||
| + | —Sí que en vullc, dus-me’n dos. | ||
| + | |||
Revisió de 10:14 29 oct 2016
En sintaxis, sintagma nominal és el sintagma o grup de paraules que forma un constituent sintàctic,i que el seu núcleu està constituït per un nom (sustantiu, pronom o paraula sustantivada) o pronom . També se li crida frase nominal . Usualment designa algun dels participants en la predicació verbal.
Elements del Sintagma Nominal
El substantiu realisa la funció de núcleu del sintagma nominal. Per la seua calitat nuclear el substantiu és l’element obligatori del sintagma: sense un nom o un element substantivat no hi ha sintagma nominal.
El núcleu substantiu pot anar acompanyat dins del sintagma per dos classes de modificadors: els especificadors i els complements. En el sintagma: Els boscs valenciansde pi i carrasca,
el substantiu boscs és el núcleu imprescindible (*Els valencians de pi i carrasca), que va modificat per un especificador (els) i per dos complements, l’adjectiu valencians i el sintagma preposicional de pi i carrasca.
L’unitat del sintagma nominal queda formalment de manifest per la concordança, de manera que els especificadors i els complements que admeten la flexió de gènero i número concorden en el substantiu: Els boscs valencians. Pero no tots els components del sintagma nominal poden fer la concordança. En el cas anterior, el sintagma preposicional de pi i carrasca no concorda en el substantiu. En estos casos, l’unitat de la frase nominal queda delimitada pels especificadors: en el nostre eixemple sabem que carrasca forma part del sintagma
[Els boscs valencians de pi i carrasca]
perque no introduïx un especificador propi que marque un sintagmaindependent, com passaria en l’eixemple
[Els boscs valencians de pi] [i la carrasca],
en el que tenim dos sintagmes diferents. Com el sintagma nominal conforma una unitat sintàctica, pot ser substituït per un pronom personal:
—¿Vols alguna bresquilla del mercat? —Sí que en vullc, dus-me’n dos.
Bibliografia
[[1]]