Diferència entre les revisions de "Complement circumstancial"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combin...») |
|||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles. | d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles. | ||
| − | e) El '''CC de finalitat o | + | e) El '''CC de finalitat o destinatari''': Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare. |
f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen. | f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen. | ||
Revisió de 09:18 29 oct 2016
El complement circumstancial és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel verp. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:
Tornaré el llibre (la semana que ve).
Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents classes de complements circumstancials:
a) El CC de temps: Ahir anàrem a visitar als yayos.
b) El CC de lloc: Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.
c) El CC de manera: Feren la faena desganadament.
d) El CC de cantitat, grau o distribució: M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.
e) El CC de finalitat o destinatari: Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.
f) El CC de companyia: Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.
g) El CC d'instrument: S'afaità el bigot en una navaixa.
h) El CC de causa: L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.
La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:
a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit; Feu el seu treball molt cuidadosament.
b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.
c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.
d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.