Diferència entre les revisions de "Francesc Vinatea"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{uiquificar}} | {{uiquificar}} | ||
| + | [[Image:Vinatea.gif|thumb|300px.|rigth| F. Vinatea]] | ||
'''Francesc de Vinatea''' naixqué en Morella en data desconeguda del Segle XIV. | '''Francesc de Vinatea''' naixqué en Morella en data desconeguda del Segle XIV. | ||
Revisió de 17:17 27 abr 2009
 |
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora! També pots ajudar canviant este avís per u més específic. |
Francesc de Vinatea naixqué en Morella en data desconeguda del Segle XIV.
Fon "jurat en cap" de Valéncia l'any 1333, que Alfons III el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del Regne de Valéncia (Xàtiva, Alzira, Sagunt, Alacant, Morella, Castelló i Burriana), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades van acodir als jurats de Valéncia perque assumiren la seua defensa. Francesc de Vinatea va ser triat pera tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a Valéncia en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades.
Conten els cronistes el següent relate dels fets:
Alfons II de Valéncia, estava casat en segones noces en Leonor de Castella que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'Alacant, Elig, les Valls d'Elda, Novelda, Oriola, Guardamar, Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Burriana i Castelló i els representants d'estes viles acodixen a Valéncia pera demanar justícia.
Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de Morella, estava Francesc de Vinatea, es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat del que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien sigut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell.
Aixina lo conta en la seua Crònica, Pere II el Cerimoniós, encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona.
Mos narra la Crònica de Pedro el Cerimoniós, que Vinatea diu als atres jurats:
Davant del Rei i la Reina Elionor , en 1.333, en els atres jurats, i els consellers del Rei Vinatea que li diu:
Cal tindre en conte que els furs tenien establit que no es podia desmembrar el Regne de Valéncia, la idea central del senyor Jaume. Contínua Vinatea: "no canviarem d'opinió, encara que em separe el cap del coll, o mos mate a tots, i vos promet senyor que si me mos morim no escaparà algun d'estes que són ací, tots moriran a espasa i vós senyor i la reina i l'infant El senyor Ferrando".
El Rei va mirar la Reina i li va dir:
Ella irada, plorant, li va dir:
Alfons II li va contestar:
El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a la idea del senyor Jaume de conservar íntegre el Regne de Valéncia, eixe Regne diferent dels atres, on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a Aragó, ni com a Catalunya, es parla valencià
Encara que Francesc de Vinatea va morir eixe mateix any de 1333, la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del Regne de Valéncia enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de Jaume I.