Diferència entre les revisions de "Arquitectura neoclàssica"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Akropolis by Leo von Klenze.jpg|thumb|300px|Representació de | + | [[Archiu:Akropolis by Leo von Klenze.jpg|thumb|300px|Representació de l'[[Acròpolis d'Atenes]] per l'arquitecte i pintor [[Leo von Klenze]].]] |
L''''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estile arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan del [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el [[sigle XIX]], confluint a partir de llavors en atres tendències, com l'[[arquitectura historicista]] i l'[[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]]. | L''''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estile arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan del [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el [[sigle XIX]], confluint a partir de llavors en atres tendències, com l'[[arquitectura historicista]] i l'[[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]]. | ||
Revisió de 18:24 12 oct 2016
L'arquitectura neoclàssica és un estile arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitan del sigle XVIII, per una reacció contra l'estil barroc d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el barroc tardà. Es va prolongar durant el sigle XIX, confluint a partir de llavors en atres tendències, com l'arquitectura historicista i l'eclecticisme arquitectònic.
Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a classicisme romàntic, a pesar de l'oxímoron (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el romanticisme, estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, al afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures clàssicas grecorromanes[1].
Referències
- ↑ J. Maroto (2009) Historia del Arte, Casals, pg. 290-291.