Diferència entre les revisions de "Arquitectura neoclàssica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Representació de la [[Acròpolis d'Atenes per l'arquitecte i pintor Leo von Klenze.]] La '''arquitec...»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Akropolis by Leo von Klenze.jpg|thumb|300px|Representació de la [[Acròpolis d'Atenes]] per l'arquitecte i pintor [[Leo von Klenze]].]]
 
[[Archiu:Akropolis by Leo von Klenze.jpg|thumb|300px|Representació de la [[Acròpolis d'Atenes]] per l'arquitecte i pintor [[Leo von Klenze]].]]
La '''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estile arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan del [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el sigle XIX, confluint a partir de llavors en atres tendències, com la [[arquitectura @historicista]] i el [[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]]. Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a ''classicisme romàntic'', a pesar del [[oxímoron]] (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el [[romanticisme]], estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, en afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures [[clàssica]]s [[grecorromanes]]<ref>J. Maroto (2009) ''Historia del Arte'', Casals, pg. 290-291.</ref>.
+
La '''arquitectura neoclàssica''' és un [[història de l'arquitectura|estile arquitectònic]] que va produir el moviment [[neoclàssic]] que va començar a mitan del [[sigle XVIII]], per una reacció contra l'estil [[barroc]] d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el [[barroc]] tardà. Es va prolongar durant el sigle XIX, confluint a partir de llavors en atres tendències, com la [[arquitectura historicista]] i el [[arquitectura eclèctica|eclecticisme arquitectònic]]. Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a ''classicisme romàntic'', a pesar del [[oxímoron]] (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el [[romanticisme]], estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, en afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures [[clàssica]]s [[grecorromanes]]<ref>J. Maroto (2009) ''Historia del Arte'', Casals, pg. 290-291.</ref>.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 14:22 12 oct 2016

Representació de la Acròpolis d'Atenes per l'arquitecte i pintor Leo von Klenze.

La arquitectura neoclàssica és un estile arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitan del sigle XVIII, per una reacció contra l'estil barroc d'ornamentació naturalista aixina com pel resultat d'algunes traces clasicistes naixcuts en el barroc tardà. Es va prolongar durant el sigle XIX, confluint a partir de llavors en atres tendències, com la arquitectura historicista i el eclecticisme arquitectònic. Alguns historiadors denominen el periodo de l'arquitectura neoclàssica de la primera mitat del sigle XIX com a classicisme romàntic, a pesar del oxímoron (oposició de térmens), ya que, ademés de coincidir en el temps en el romanticisme, estilísticament compartix traces en l'estètica romàntica, en afegir certa expressivitat i esperit exaltat a la senzillea i claritat de les estructures clàssicas grecorromanes[1].

Referències

  1. J. Maroto (2009) Historia del Arte, Casals, pg. 290-291.