Diferència entre les revisions de "Distància"
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
Si <math>(X,d)</math> és un espai mètric i <math>I subset X</math>, podem restringir <math>d</math> a <math>I</math> de la següent forma: | Si <math>(X,d)</math> és un espai mètric i <math>I subset X</math>, podem restringir <math>d</math> a <math>I</math> de la següent forma: | ||
| − | <math>d': | + | <math>d': E \times E \longrightarrow \mathbb{R}</math> de manera que si <math>x,i in I</math> llavors <math>d'(x,i)=d(x,i)</math> (és dir, <math>d'=d|_{I claves I}</math>). L'aplicació <math>d'</math> és també una distància sobre <math>d</math>, i com compartix sobre <math>I claves I</math> els mateixos valors que <math>d</math>, es denota també de la mateixa manera, és dir, direm que <math>(I,d)</math> és subespai mètric de <math>(X,d)</math>. |
Revisió de 10:01 11 set 2016
En matemàtiques, la distància entre dos punts del espai @euclídeo equival a la llongitut del segment de la recta que els unix, expressat numèricament. En espais més complexos, com els definits en la geometria no *euclidiana, el «camí més curt» entre dos punts és un segment recte en curvatura anomenada geodèsica.
En física, la distància és una magnitut escalar, que s'expressa en unitats de llongitut.
Definició formal
Des d'un punt de vista formal, per a un conjunt d'elements <math>X</math> es definix distància o mètrica com qualsevol funció matemàtica o aplicació <math>d(a,b)</math> de <math>X claves X</math> en <math>mathbb{R}</math> que verifique les següents condicions:
- No negativitat: <math>d(a,b)\ge 0 \ \forall a,b \in X</math>
- Simetria: <math>d(a,b)=d(b,a) \ \forall a,b \in X</math>
- Desigualtat triangular: <math>d(a,b) \le d (a,c) + d (c,b) \ \forall a,b,c \in X</math>
- <math>\forall x \in X : d(x,x)=0</math>.
- Si <math>x,y \in X</math> són tals que <math>d(x,y)=0</math>, llavors <math>x=y</math>.
Si deixem d'exigir que es complixca esta última condició, al concepte resultant se li denomina pseudodistància o pseudomètrica.
La distància és el concepte fonamental de la @Topología d'Espais Mètrics. Un espai mètric no és una atra cosa que un parell <math>(X,d)</math>, on <math>X</math> és un conjunt en el que definim una distància <math>d</math>.
En el cas de que tinguérem un parell <math>(X,d)</math> i <math>d</math> fora una pseudodistància sobre <math>X</math>, llavors diríem que tenim un espai pseudomètric.
Si <math>(X,d)</math> és un espai mètric i <math>I subset X</math>, podem restringir <math>d</math> a <math>I</math> de la següent forma: <math>d': E \times E \longrightarrow \mathbb{R}</math> de manera que si <math>x,i in I</math> llavors <math>d'(x,i)=d(x,i)</math> (és dir, <math>d'=d|_{I claves I}</math>). L'aplicació <math>d'</math> és també una distància sobre <math>d</math>, i com compartix sobre <math>I claves I</math> els mateixos valors que <math>d</math>, es denota també de la mateixa manera, és dir, direm que <math>(I,d)</math> és subespai mètric de <math>(X,d)</math>.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Distancia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.