Diferència entre les revisions de "Sardenya"
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
}} | }} | ||
'''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre del mar mediterràneu occidental, situada entre [[Còrcega]] al nort, la península itàlica al est, [[Túnis]] al sur, i les [[Illes Balears]] al oest. | '''Sardenya''' (''Sardegna'' en [[Idioma italià|italià]], Sardigna o Sardinna en [[Idioma sart|sart]] i ''Sardenya'' en [[Idioma alguerés|alguerés]]) és una illa en el centre del mar mediterràneu occidental, situada entre [[Còrcega]] al nort, la península itàlica al est, [[Túnis]] al sur, i les [[Illes Balears]] al oest. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | En els sigles XII i XIII, [[Gènova]], [[Chafa]] i els [[Estats Pontificis]] varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les ''Jujadoríes''. A finals del [[sigle XIII]] el papa [[Bonifacio VIII]] va establir que Cerdenya passara a la [[Corona d'Aragó]], formalisant-se la cessió en l'any [[1324]], quan el llavors infant [[Alfonso IV d'Aragó|Alfonso]], futur Alfonso IV, «el Benigne», presa Cerdenya durant els últims anys del regnat de [[Jaime II d'Aragó|Jaime II]].<ref>''Cfr.'' [http://web.archive.org/web/http://www.seacex.es/Spanish/Publicaciones/126/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3</ref> | ||
== Geografia física == | == Geografia física == | ||
Esta illa es troba en el centre del [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa el [[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km². | Esta illa es troba en el centre del [[mar Mediterrànea]] occidental, entre [[Còrsega]] al nort de la que la separa el [[estret de Bonifaci]], la península italiana a l'est, [[Tunis]] al sur, i les [[illes Balears]] a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km². | ||
| − | L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicilia]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o ''gollei'') | + | L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de [[Sicilia]] i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del [[Paleozoic]] (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o ''gollei'') i calcàrea dolomítica (cridats ''tonneri''), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros. |
L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant). | L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el [[Mistral (vent)|mistral]], que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el [[xaloc]]. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant). | ||
Revisió de 12:42 9 set 2016
| Sardenya Sardigna, Sardinna | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Regió autònoma d'Itàlia | |||||||||||||
| |||||||||||||
| |||||||||||||
Sardenya (Sardegna en italià, Sardigna o Sardinna en sart i Sardenya en alguerés) és una illa en el centre del mar mediterràneu occidental, situada entre Còrcega al nort, la península itàlica al est, Túnis al sur, i les Illes Balears al oest.
Història
En els sigles XII i XIII, Gènova, Chafa i els Estats Pontificis varen lluitar llarc temps per impondre el seu poder en les Jujadoríes. A finals del sigle XIII el papa Bonifacio VIII va establir que Cerdenya passara a la Corona d'Aragó, formalisant-se la cessió en l'any 1324, quan el llavors infant Alfonso, futur Alfonso IV, «el Benigne», presa Cerdenya durant els últims anys del regnat de Jaime II.[1]
Geografia física
Esta illa es troba en el centre del mar Mediterrànea occidental, entre Còrsega al nort de la que la separa el estret de Bonifaci, la península italiana a l'est, Tunis al sur, i les illes Balears a l'oest. Ocupa una superfície de 24 090 km².
L'illa té una geoformació antiga i, a diferència de Sicilia i l'Itàlia continental, no té risc sísmic. Les seues roques daten del Paleozoic (fins a 500 millons d'anys d'antiguetat). Les terres altes de l'illa estan formades de granit, esquist, basalt (cridats gerres o gollei) i calcàrea dolomítica (cridats tonneri), en una altitut mija entre 300 i 1000 metros.
L'illa és molt ventosa; el vent dominant és el mistral, que procedix del noroest a lo llarc de tot l'any, encara que sobretot bufa en l'hivern i la primavera. Normalment és sec i fresca, i a voltes alcança velocitats molt altes. També es troba en certa freqüència el xaloc. Estos vents han favorit l'implantació d'alguns parcs eòlics sobre les crestes d'alguns relleus i en algunes plantes industrials (Macchiareddu i Fiume Sant).
| ||||||||||
- ↑ Cfr. «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3