Diferència entre les revisions de "Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)"
(Pàgina nova, en el contingut: «L'Ermita o Ermitori de la Magdalena està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de Castelló, fo...») |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | La zona, en una | + | La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada |
| − | com una de les primeres estribacions del Desert de les Palmes. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell del Fadrell i l'Ermita de la Magdalena. | + | com una de les primeres estribacions del [[Desert de les Palmes]]. En la part més elevada del tossal s'erigixen el [[Castell del Fadrell]] i l'Ermita de la Magdalena. |
== Història == | == Història == | ||
Revisió de 12:01 10 ago 2016
L'Ermita o Ermitori de la Magdalena està situada en el Parage Natural Municipal de l'Ermitori de la Magdalena, localisat en el terme municipal de Castelló, fon declarat com a tal en 2006.
Descripció
La zona, en una extensió de 14,05 ha. i a 111,3 m. sobre el nivell de la mar, està considerada com una de les primeres estribacions del Desert de les Palmes. En la part més elevada del tossal s'erigixen el Castell del Fadrell i l'Ermita de la Magdalena.
Història
Flora
La vegetacio del parage la forma una coberta arborea de pi, baix la qual s'esten un sotobosc format per xara mediterranea. Es tracta d'antics bancals de cultiu, disposts de forma concentrica entorn a l'ermita i el castell, que han segut recolonisats per la vegetació silvestre, de lo que dona testimoni el fet de que encara permanéixen alguns eixemplars d'oliveres i garroferes. En la zona nort de la lloma escasseja la vegetació, quedant a la vista el mant rocós. L'especie dominant en la zona arborea es el pi carrasca de fulles molt mes curtes que les del pi pinyoner.