Diferència entre les revisions de "Breu Història de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 88: Llínea 88:
 
== Cites ==
 
== Cites ==
  
{{Cita|La [[Llengua Valenciana]] es filla directa de la [[Llatí|Llengua Llatina]], encara que te moltes aportacions llingüistiques d'atres llengües dels diversos pobles que han habitat les terres valencianes a lo llarc de tota l'historia. D'aquell arbre, d'aquell tronc comu llati, anomenat 'romancium', naixqueren varies llengües romaniques, entre elles la Llengua Valenciana, que ha permaneixcut, i permaneix encara, molts segles viva i volguda en el si del poble valencià. Els valencians la senten propia i genuinament valenciana. La seua oposicio al proces de catalanisacio, diu [[Josep Àngeles Castelló]], 'es prova incontrovertible de sa condicio de Llengua, perque si no ho fora, no opondria el poble cap resistencia'.|''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'', per Juan García Sentandreu (Valéncia, 2004)}}
+
{{Cita|La [[Llengua Valenciana]] es filla directa de la [[Llatí|Llengua Llatina]], encara que te moltes aportacions llingüistiques d'atres llengües dels diversos pobles que han habitat les terres valencianes a lo llarc de tota l'historia. D'aquell arbre, d'aquell tronc comu llati, anomenat 'romancium', naixqueren varies llengües romaniques, entre elles la Llengua Valenciana, que ha permaneixcut, i permaneix encara, molts segles viva i volguda en el si del poble valencià. Els valencians la senten propia i genuinament valenciana. La seua oposicio al proces de catalanisacio, diu [[José Ángeles Castelló|Josep Angeles Castelló]], 'es prova incontrovertible de sa condicio de Llengua, perque si no ho fora, no opondria el poble cap resistencia'.|''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'', per Juan García Sentandreu (Valéncia, 2004)}}
  
 
{{Cita|- ¿Com denominaven els classics a la llengua?
 
{{Cita|- ¿Com denominaven els classics a la llengua?

Revisió de 11:14 22 abr 2024

Portada del llibre "Breu historia de Valencia"

Breu Història de Valéncia és el títul d'un llibre de l'autor Juan García Sentandreu, publicat en l'any 2004.

Ficha del llibre

Sinopsis

El present llibre es presentà en edició bilingüe. El seu pròlec és de María Consuelo Reyna i una introducció pel propi autor. Conté una breu, com diu el seu títul, història valenciana, datada per sigles. Fent referència a la llengua valenciana i també a personages valencians. També planteja qüestions sobre el poble valencià i al voltant de la llengua valenciana.

Index

  • Prolec
  • Introduccio

1.- Historia de la Llengua Valenciana

1.1. La Llengua Valenciana

1.2. Els primers pobladors

1.3. Els romans

1.4. Els araps

1.5. Els cristians. La Biblia Parva. Els Furs. La mentira del peno de la Conquista. La Real Senyera coronada

1.6. El segle XIV

1.7. El segle XV

1.8. El segle XVI

1.9. El segle XVII

1.10. El segle XVIII

1.11. El segle XIX

1.12. El segle XX

2.- Didactica elemental: Qüestions per a amar i defendre a Valencia

2.1. Qüestions al voltant de la Llengua Valenciana

- La filologia i el catalanisme

- La llegalitat valenciana

- La Llengua Valenciana: idioma oficial dels valencians

- La AVLl

- El II Congrés de la Llengua Valenciana

2.2. Qüestions al voltant de l'historia del poble valencià

- L'orige del poble valencià

- L'aportacio llatina

- El mossarap valencià

- La conquista i els furs

- La mentira de la repoblació

- La mentira del peno de la conquista

- La Real Senyera tricolor i coronada

- El segle d'Or de la Llengua Valenciana

- El principi del catalanisme

- Les normes del 32

- El Pare Lluïs Fullana

Cites

La Llengua Valenciana es filla directa de la Llengua Llatina, encara que te moltes aportacions llingüistiques d'atres llengües dels diversos pobles que han habitat les terres valencianes a lo llarc de tota l'historia. D'aquell arbre, d'aquell tronc comu llati, anomenat 'romancium', naixqueren varies llengües romaniques, entre elles la Llengua Valenciana, que ha permaneixcut, i permaneix encara, molts segles viva i volguda en el si del poble valencià. Els valencians la senten propia i genuinament valenciana. La seua oposicio al proces de catalanisacio, diu Josep Angeles Castelló, 'es prova incontrovertible de sa condicio de Llengua, perque si no ho fora, no opondria el poble cap resistencia'.
- ¿Com denominaven els classics a la llengua? Tots els escritors classics del sigle XV tenien plena consciencia de que la Llengua era valenciana i aixina la denominaven. El primer gran monument lliterari a on se cita expressa i directament la denominacio Llengua Valenciana es la nomenada Biblia Valenciana, traduccio d´una Biblia, 'de llengua llatina en la nostra valenciana', feta per Frai Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent Ferrer, sent prior de la Cartoixa de Porta Coeli. Esta Biblia fon impressa en Valencia en 1477, Jaume Roig, Jacme March, Frai Antoni Canals ('en nostra volguda llengua materna valenciana'), Ausias March, Roiç de Corella ('en valenciana prosa'), Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Bernat Fenollar, Joan Escrivà, Lluïs de Fenollet ('en la present Llengua Valenciana'), Bernardi Vallmanya ('en stil de valenciana prosa'), Miquel Pérez... tots afirmaven en els seus escrits que escrivien en Llengua Valenciana.