Diferència entre les revisions de "Marco de Cornualles"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 16: Llínea 16:
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
 
* Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312
 
* Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312
 
+
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
 
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991

Última revisió del 10:17 19 maig 2024

Representació de Marco de Cornualles

Marco de Cornualles va ser un rei de Kernow (Cornualles) a principis del sigle VI.

Llegenda[editar | editar còdic]

És més popular per la seua aparició en la llegenda artúrica com a tio del cavaller Tristán i marit de la bella princesa irlandesa Isolda, els quals viuen una aventura amorosa a les seues esquenes.

Marco va manar a Tristán com apoderat per a arreplegar a la seua jove promesa: la princesa Isolda d'Irlanda. Tristán i Isolda s'enamoren a causa d'una poció màgica que prenen per error, per Brangaine, la sirventa, per lo que comencen a tindre un dels idilis més tormentosos de la lliteratura migevall. Marco sospita de l'idili i finalment les seues sospites es confirmen. En algunes versions ordena que pengen a Tristán, el qual escapa de l'horca i rescata a la promesa de Marco del seu confinament, per a ser descobert posteriorment per Marco. Al final Marco els perdona, en la tornada d'Isolda a ell i Tristán eixint del país a l'exili.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
  • Griffin, Justin E. (16 de julio de 2001). The Holy Grail: The Legend, the History, the Evidence (en inglés). McFarland. ISBN 9780786450312

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Forbush, William Byron. The Queens of Avalon. Ed. The Knights of King Arthur, Boston, 1925
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
  • Ronan Coghlan (1991) Encyclopaedia of Arthurian Legends, Element Books.
  • Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons