Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:  
La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament  trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre els anys [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]].
 
La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament  trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre els anys [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del [[sigle XX]].
   −
==Resenyes històriques==
+
== Resenyes històriques ==
    
La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur.
 
La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur.
Llínea 9: Llínea 9:  
Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del conjunt ya que antigament, [[Antiga Casa de la Ciutat (Valéncia)|La Casa de la Ciutat]], se trobava en el lloc a on hui se troben els Jardins coneguts com de l'Audiència, situats junt al Palau de la Generalitat.
 
Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del conjunt ya que antigament, [[Antiga Casa de la Ciutat (Valéncia)|La Casa de la Ciutat]], se trobava en el lloc a on hui se troben els Jardins coneguts com de l'Audiència, situats junt al Palau de la Generalitat.
   −
==L'edifici==
+
== L'edifici ==
    
Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en [[1904]] l'arquitecte municipal [[Carlos Carbonell]] va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de [[1860]]), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.
 
Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en [[1904]] l'arquitecte municipal [[Carlos Carbonell]] va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de [[1860]]), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.
Llínea 15: Llínea 15:  
El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls.
 
El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls.
   −
===Escultures i ornamentacions exteriors===
+
=== Escultures i ornamentacions exteriors ===
 
Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en l'any [[1930]].
 
Convergix tota ella en el grup de bronze de l'escut municipal sustentat per dos nus femenins de marbre que simbolisen les Arts i les Lletres, obra tota de [[Marià Benlliure]], autor, aixina mateix, de les belles eixutes del buit central, dos medirelleus de marbre que simbolisen l'Administració i la Justícia. Les estàtues de marbre que, integrades en els dos blocs ixents pareixen donar guàrdia a l'anterior conjunt simbòlic-heràldic, són obra de [[Carmelo Vicent]] (la Justícia i la Prudència) i [[Vicente Beltrán]] (la Fortalea i la Templança). Element d'enllaç entre eixos dos cossos ixents i el restant de frontera són les balustrades en obeliscs que coronen el conjunt, inaugurat oficialment en l'any [[1930]].
   −
===L'interior===
+
=== L'interior ===
 
[[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG|thumb|Saló de festes o de cristal]]
 
[[File:Saló de festes o de cristall, Ajuntament de València.JPG|thumb|Saló de festes o de cristal]]
   Llínea 25: Llínea 25:  
En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en l'any [[1935]] emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta  una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa.
 
En l'interior a penes es conserven vestigis arquitectònics de les dos institucions, colege i confraria. L'espai de l'antiga capella d'esta ho ocupa actualment el nomenat pati envidriat, a on es concentren diverses oficines municipals. Respecte a la capella de la Casa d'Ensenyança, dedicada a [[Santa Rosa de Llima]], una important reforma conclosa en l'any [[1935]] emmaixquerà plenament la seua fina ornamentació rococó i desvirtuà el seu primitiu plantejament espacial, puix, varen suprimir els altars i fon interposta  una nova planta al nivell i com a prolongació del cor, planta que separa el recint ocupat per l'archiu i museu històric des de llavors, de les sales d'exposicions de la planta baixa.
   −
==Monument històric-artístic==
+
== Monument històric-artístic ==
 
[[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG|thumb|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]]
 
[[File:Museu Històric Municipal de València, interior.JPG|thumb|Museu Històric Municipal de Valéncia, interior]]
 
La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu Històric Municipal]] li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.
 
La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu Històric Municipal]] li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.
Llínea 36: Llínea 36:     
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.  
 
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes a les que coneixem en l'actualitat com l'Ajuntament se li denominava Consell. Estava format pel justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que ho componia depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.  
 +
 +
== Referències ==
 +
* Zacarés, José María. Memoria histórica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Imprenta de José Tauló
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
+
{{Commonscat|Ajuntament de València}}
   −
==Referències==
+
* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
{{Traduït de|es|Ayuntamiento de Valencia}}
      
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
116 603

edicions

Menú de navegació