Edició de «Ximén Pérez de Arenós»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i | + | Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i després '''Ximén Pérez d'Arenós'''.(Aragó ? - [[Múrcia]] [[1266]]). |
− | D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals | + | D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals van pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es van tornar cap al seu país. |
− | + | Va servir des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] El Conquistador com figura principal de sa Casa Real. | |
− | |||
− | |||
+ | El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor del territoris de l'interior de [[Valéncia]]. | ||
+ | [[Archiu:ARBOL aRENOS.jpg|thumbnail|Arbre Arenós]] | ||
==Zeit Abu Zeit== | ==Zeit Abu Zeit== | ||
El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós. | El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós. | ||
− | Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es | + | Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es van casar en membres de la família Arenós. |
==Fets d'armes i possessions== | ==Fets d'armes i possessions== | ||
Llínea 17: | Llínea 17: | ||
L'any [[1233]] quan el rei El senyor [[Jaume I]] va decidir conquistar lo [[Regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i el restant de cavallers de la seua Corona per a que li ajudaren en tan gran empresa. | L'any [[1233]] quan el rei El senyor [[Jaume I]] va decidir conquistar lo [[Regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i el restant de cavallers de la seua Corona per a que li ajudaren en tan gran empresa. | ||
− | Encara que la majoria dels nobles | + | Encara que la majoria dels nobles van faltar a la cridà Jimeno Pérez de Tarazona no va faltar i va acodir a servir al rei pel seu estat de mesnader. |
===Burriana=== | ===Burriana=== | ||
− | Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, | + | Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, van decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege. |
− | El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho | + | El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho van animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la. |
− | El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es | + | El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es van oferir a servir el rei en totes les seues forces i llealtat, entre atres [[Guillén d'Entesa]], tio del rei, desijant manifestar la seua llealtat, va demanar llicència al rei per a acostar en les seues companyies les màquines de guerra al vall de la ciutat quedant-se dia i nit en el lloc. |
− | Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li | + | Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li van rendir atres castells i viles de la zona. |
Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim. | Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim. | ||
==Andilla== | ==Andilla== | ||
− | En els anys previs a la Reconquista, [[Andilla]] era un dels territoris | + | En els anys previs a la Reconquista, [[Andilla]] era un dels territoris davall el govern d'[[Moro Zeit|Abu Zayd]]. El monarca aragonés va cedir la vila i el castell en [[1237]] a, Ximén Pérez d'Arenós. |
− | Pocs anys | + | Pocs anys després es va erigir en baronia, expulsant-se als moriscs que l'habitaven i repoblant-se en cristians després dels alçaments. |
===Puig de Santa Maria i Valéncia=== | ===Puig de Santa Maria i Valéncia=== | ||
Llínea 44: | Llínea 44: | ||
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de [[1245]]. | El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de [[1245]]. | ||
− | El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona | + | El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona on havien moltes revoltes sarraïnes. |
− | Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[ | + | Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[Vilamarxant]]. |
===Sublevacions dels moros=== | ===Sublevacions dels moros=== | ||
Llínea 53: | Llínea 53: | ||
L'any [[1254]] va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro [[Alazdrach]] que en poc de temps es va apoderar dels castells de: [[Biar]], [[Gallinera]], [[Serra]] i [[Pego]]. | L'any [[1254]] va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro [[Alazdrach]] que en poc de temps es va apoderar dels castells de: [[Biar]], [[Gallinera]], [[Serra]] i [[Pego]]. | ||
− | [[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats | + | [[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats van proseguir la seua rebelió i van conquistar una dotzena de castells més. |
− | Reunits els moros en [[Montesa]], es | + | Reunits els moros en [[Montesa]], es van donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència van pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]]. |
Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora. | Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora. | ||
− | Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es | + | Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es van preparar per a la defensa d'este castell. |
− | El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa | + | El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa van lluitar i van véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat. |
− | Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons | + | Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons el Sabi]] que es va declarar el seu protector. |
− | Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós. | + | Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós. |
===Última batalla=== | ===Última batalla=== | ||
− | El senyor | + | El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla. |
− | Els barons aragonesos no | + | Els barons aragonesos no van estar d'acort en este soport. Dos anys després va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],... |
==Repartiment== | ==Repartiment== | ||
− | Una vegada presa la [[ciutat de Valéncia]], el rei El senyor [[Jaume I]] va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de [[Valéncia]] entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan | + | Una vegada presa la [[ciutat de Valéncia]], el rei El senyor [[Jaume I]] va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de [[Valéncia]] entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan bé la seua comesa que el rei li'l va agrair donant-li el castell i la vila d'[[Andilla]]. |
==Furs== | ==Furs== | ||
Llínea 79: | Llínea 79: | ||
==Ric Home i Arenós== | ==Ric Home i Arenós== | ||
− | L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria | + | L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria després del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li van ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Masarrochos]] i [[Benifarache]]. |
==Almizra== | ==Almizra== | ||
− | Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], | + | Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], on es van posar d'acort en el repartiment de fronteres i llimites. |
Llínea 89: | Llínea 89: | ||
La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]]. | La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]]. | ||
− | El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[ | + | El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[Masarrochos]] i [[Benifarach]] |
Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors. | Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors. | ||
Llínea 95: | Llínea 95: | ||
==Fundador de Castelló== | ==Fundador de Castelló== | ||
− | En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al | + | En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloc tinent General en el [[Regne de Valéncia]], Jimeno Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés on es trobava el Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va cridar [[Alqueria de Bernabé]]. |
− | Segons | + | Segons Martí de Viciana, al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval. |
− | Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Pérez | + | Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Jimeno Pérez de Arenós, per a ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]]. |
− | + | ==Referencies== | |
− | == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||