Edició de «Ximén Pérez de Arenós»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - | + | Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - [[Múrcia]], [[1266]]). |
− | D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país. | + | D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país. |
− | Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la | + | Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la cridada de Jaume I per a la conquista del [[Regne de Valéncia]]. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de [[Burriana]], quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població. |
El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor dels territoris de l'interior de [[Valéncia]]. | El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor dels territoris de l'interior de [[Valéncia]]. | ||
− | + | [[Archiu:ARBOL aRENOS.jpg|thumbnail|Arbre Arenós]] | |
==Zeit Abu Zeit== | ==Zeit Abu Zeit== | ||
Llínea 46: | Llínea 46: | ||
El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona a on havien moltes revoltes sarraïnes. | El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona a on havien moltes revoltes sarraïnes. | ||
− | Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[ | + | Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[Vilamarxant]]. |
===Sublevacions dels moros=== | ===Sublevacions dels moros=== | ||
Llínea 68: | Llínea 68: | ||
===Última batalla=== | ===Última batalla=== | ||
− | El senyor | + | El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla. |
Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],... | Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],... | ||
Llínea 79: | Llínea 79: | ||
==Ric Home i Arenós== | ==Ric Home i Arenós== | ||
− | L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria despuix del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li varen ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[ | + | L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria despuix del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li varen ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Masarrochos]] i [[Benifarache]]. |
==Almizra== | ==Almizra== | ||
Llínea 89: | Llínea 89: | ||
La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]]. | La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]]. | ||
− | El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[ | + | El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[Masarrochos]] i [[Benifarach]] |
Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors. | Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors. | ||
Llínea 95: | Llínea 95: | ||
==Fundador de Castelló== | ==Fundador de Castelló== | ||
− | En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell | + | En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell Vell]], als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va cridar [[Alqueria de Benàrabe]] o Benirabe. |
Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval. | Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval. | ||
− | Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Pérez d'Arenós, per | + | Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Pérez d'Arenós, per a ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]]. |
==Referències== | ==Referències== |