Edició de «Vicent Mortes Alfonso»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Pamplona]], [[Navarra]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Pamplona]], [[Navarra]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Vicent Mortes Alfonso''' ([[Paterna]], [[8 de setembre]] de [[1921]] - [[Pamplona | + | '''Vicent Mortes Alfonso''' ([[Paterna]], [[8 de setembre]] de [[1921]] - [[Pamplona]], [[22 de maig]] de [[1991]]), fon un polític [[Valencians|valencià]], ministre de la Vivenda durant la dictadura de [[Franco]], entre els anys [[1969]] i [[1973]], que va succeir a José María Martínez Sánchez-Arjona en el càrrec. Era membre del [[Opus Dei]] i tingué un passat falangiste. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Poc temps despuix, la mare va poder anar a Valéncia perque al pare l'havien traslladat a [[Castelló]] per a jujar-lo. En acabant de que ho varen condenar a mort, el pare de Vicent es va trobar en el carrer, frut del desorde que existia en l'administració de la justícia. Durant el restant de la guerra, alimenta el seu desig d'estudiar Ingenieria de Camins. | Poc temps despuix, la mare va poder anar a Valéncia perque al pare l'havien traslladat a [[Castelló]] per a jujar-lo. En acabant de que ho varen condenar a mort, el pare de Vicent es va trobar en el carrer, frut del desorde que existia en l'administració de la justícia. Durant el restant de la guerra, alimenta el seu desig d'estudiar Ingenieria de Camins. | ||
| − | En acabar la lluita, marchen a Valéncia. Allí entrarà en contacte, a través d'un amic, en Eladio España, rector del colege Sant Joan de Ribera, en qui comença a tindre direcció espiritual. Este, en saber el desig de Vicent d'estudiar en [[Madrit]], li parla del seu amic sacerdot [[Josemaría Escrivá de Balaguer]], fundador del [[Opus Dei]], que ha posat en marcha una residència -l'acadèmia DYA- que en eixe moment té la seua sèu en el carrer Jenner. Allí es trasllada en octubre d'eixe any ([[1939]]), per a començar els estudis d'Ingenieria de Camins. Acodix a l'acadèmia Iribas | + | En acabar la lluita, marchen a Valéncia. Allí entrarà en contacte, a través d'un amic, en Eladio España, rector del colege Sant Joan de Ribera, en qui comença a tindre direcció espiritual. Este, en saber el desig de Vicent d'estudiar en [[Madrit]], li parla del seu amic sacerdot [[Josemaría Escrivá de Balaguer]], fundador del [[Opus Dei]], que ha posat en marcha una residència -l'acadèmia DYA- que en eixe moment té la seua sèu en el carrer Jenner. Allí es trasllada en octubre d'eixe any ([[1939]]), per a començar els estudis d'Ingenieria de Camins. Acodix a l'acadèmia Iribas on entre uns atres, rep classes de [[Julián Marías]]. En freqüència acodix a la Santa Missa a l'Iglésia de Sant Fermín dels Navarresos. |
En l'any [[1943]] les necessitats d'espai per a un número creixent de residents porten a Josemaría Escrivá a traslladar la residència a uns hotels en La Moncloa, en lo que despuix seria el Colege Major Moncloa. I allí es traslladara Vicent. El curs 43-44 conseguix l'ingrés en l'Escola d'Ingeniers de Camins. Sis anys viurà Vicent en este centre del que aplegarà a ser Decà. En la carrera rep classes, entre uns atres, de José Manuel Entrecanales i Clemente Sáenz Ridruejo. Coincidixen en la seua promoció algunes persones que ocuparan càrrecs polítics en el futur, com José María López de Letona i Francisco Lozano Vicente, també futurs ministres del règim de Franco. Acaba la carrera en juny de [[1949]], obtenint el número 2 de la seua promoció. Realisa unes pràctiques en Bèlgica, a través de l'empresa SICOB, fins a juny de [[1950]]. D'allí passa a [[Holanda]] i torna a [[Brusseles]], fent diversos treballs relacionats en la seua professió. Torna a Valéncia, on demana l'admissió en el Opus Dei en acabant d'aplegar a la ciutat. | En l'any [[1943]] les necessitats d'espai per a un número creixent de residents porten a Josemaría Escrivá a traslladar la residència a uns hotels en La Moncloa, en lo que despuix seria el Colege Major Moncloa. I allí es traslladara Vicent. El curs 43-44 conseguix l'ingrés en l'Escola d'Ingeniers de Camins. Sis anys viurà Vicent en este centre del que aplegarà a ser Decà. En la carrera rep classes, entre uns atres, de José Manuel Entrecanales i Clemente Sáenz Ridruejo. Coincidixen en la seua promoció algunes persones que ocuparan càrrecs polítics en el futur, com José María López de Letona i Francisco Lozano Vicente, també futurs ministres del règim de Franco. Acaba la carrera en juny de [[1949]], obtenint el número 2 de la seua promoció. Realisa unes pràctiques en Bèlgica, a través de l'empresa SICOB, fins a juny de [[1950]]. D'allí passa a [[Holanda]] i torna a [[Brusseles]], fent diversos treballs relacionats en la seua professió. Torna a Valéncia, on demana l'admissió en el Opus Dei en acabant d'aplegar a la ciutat. | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
També participa en la formació del príncip Joan Carles, explicant-li diverses qüestions tècniques relacionades en les infraestructures, la vivenda i les obres públiques. Li acompanya en diverses visites per [[Espanya]]. | També participa en la formació del príncip Joan Carles, explicant-li diverses qüestions tècniques relacionades en les infraestructures, la vivenda i les obres públiques. Li acompanya en diverses visites per [[Espanya]]. | ||
| − | Intervé en la creació de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] (en els seus inicis, Institut Politècnic) i serà president del seu Patronat des de | + | Intervé en la creació de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] (en els seus inicis, Institut Politècnic) i serà president del seu Patronat des de [[1969]] fins a [[1983]]. |
=== Últims anys === | === Últims anys === | ||
| Llínea 67: | Llínea 67: | ||
== Reconeiximents == | == Reconeiximents == | ||
| − | |||
| − | En l'any [[1964]] la Federació Internacional de Carreteres li entrega el premi a l'Home de l'Any. Com a subsecretari d'Obres Públiques va impulsar la modernisació tècnica del ministeri, contant en persones d'atres | + | En l'any [[1964]] la Federació Internacional de Carreteres li entrega el premi a l'Home de l'Any. Com a subsecretari d'Obres Públiques va impulsar la modernisació tècnica del ministeri, contant en persones d'atres paisos que estaven a la vanguarda de la tècnica. |
Rep diverses condecoracions pel seu treball: la d'Or al Mèrit Turístic, la gran creu de Primera Classe de l'Orde de la Beneficència, la gran creu de l'Orde del Mèrit Civil, la gran creu de l'Orde del Mèrit Militar, la del Mèrit Aeronàutic, la del Mèrit Agrícola, la gran creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi, la gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fleches, la gran creu de l'Orde de Cisneros, la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, i la gran creu de l'Orde de Carles III. I també va rebre la gran creu de l'Orde de Maig ([[Argentina]]), de l'Orde del Riu Branco ([[Brasil]]), i la gran creu de la Legió d'Honor francesa. | Rep diverses condecoracions pel seu treball: la d'Or al Mèrit Turístic, la gran creu de Primera Classe de l'Orde de la Beneficència, la gran creu de l'Orde del Mèrit Civil, la gran creu de l'Orde del Mèrit Militar, la del Mèrit Aeronàutic, la del Mèrit Agrícola, la gran creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi, la gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fleches, la gran creu de l'Orde de Cisneros, la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, i la gran creu de l'Orde de Carles III. I també va rebre la gran creu de l'Orde de Maig ([[Argentina]]), de l'Orde del Riu Branco ([[Brasil]]), i la gran creu de la Legió d'Honor francesa. | ||