Edició de «Vicent González Lizondo»

{{Biografia|
| nom = Vicent Gonzalez Lizondo
| image = [[Archiu:VicenteGLizondo.jpg|150px|'''Vicent González Lizondo]] '''
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Empresari i polític
| data_naix = [[22 d'agost]] de [[1942]] 
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[23 de decembre]] de [[1996]] 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Vicent González Lizondo''' ([[Valéncia]], [[22 d'agost]] de [[1942]] - † [[23 de decembre]] de [[1996]]) fon un empresari i polític [[Valencians|valencià]] i figura líder del [[valencianisme]]<ref>[http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1996/12/24/opinion/195729.html Fulminat despuix de l'última polèmica], ''[[El Mundo]] '', 24 de decembre de 1996.</ref> i de tall conservador <ref name="diccionari">[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnànim.</ref>

== Biografia ==

Vicent González Lizondo naixqué en l'any 1942, en el carrer Folch i Cardona de la ciutat de Valéncia, en la casa familiar. Estudià fins als catorze anys, edat en què es posà a treballar com a aprenent en un taller de metalúrgica. Inicià una carrera militar en la [[Marina Espanyola]], que poc despuix abandonaria per a tornar a la vida civil. Treballà com a agent comercial, i als 25 anys funda l'empresa de pinzells i broches Greco, S.A., situada en la ciutat de Valéncia, a partir d'una atra empresa que ya existia.

Tenia dòna i varis fills, un dels quals, [[Vicent González-Lizondo Sánchez]], ingressà en els anys [[2000]] dins d'[[Unió Valenciana]] (UV).

== Trayectòria política ==  

=== Inicis polítics ===

Des de les bases del [[Grup d'Acció Valencianista]] i l'[[Unió Regional Valenciana]] va fundar junt al també exalcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], el partit regionaliste Unió Valenciana. En [[1977]] formà part del recent naixcut partit [[Unio Regional Valenciana]], formació sorgida despuix de les eleccions llegislatives de 1977, que tragué 1 regidor en l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Este partit es pot considerat el germe de la futura [[Unió Valenciana]].

=== Unió Valenciana ===
[[Archiu:Uvvi.jpg|thumb|250px|Cartell electoral]]

Fon President i fundador, en [[1982]], junt a [[Miquel Ramón Izquierdo]] i atres persones, del partit valencianiste [[Unió Valenciana]], en el que desenrollara la seua vida política fins a l'any [[1996]]. 

En les Eleccions municipals espanyoles de [[1983]], ixqué elegit regidor en la Ciutat de [[Valéncia]], càrrec que va repetir en les Eleccions municipals espanyoles de [[1987]], en les que [[UV]] fon el segon partit més votat, despuix del [[PSOE]]. Quan l'alcalde, el socialiste [[Ricart Pérez Casado]], dimití a finals de [[1988]], González Lizondo presentà la seua candidatura en el recolzament d'[[Alianza Popular]], pero fon derrotat per la socialista [[Clementina Ródenas]] per 14 vots contra 13. La candidatura de Lizondo no va conseguir el recolzament del [[Centro Democrático y Social]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/RODENAS/_CLEMENTINA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/UNIoN_VALENCIANA/CENTRO_DEMOCRaTICO_Y_SOCIAL/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/socialista/Clementina/Rodenas/accede/alcaldia/Valencia/gracias/abstencion/CDS/elpepiesp/19890114elpepinac_18/Tes La socialista Clementina Ródenas accedix a l'Alcaldía de [[Valéncia]] gracies a l'abstenció del CDS], ''[[El País]] '', 14 de giner de 1989.</ref>

[[Archiu:Biogliz.jpg|thumb|250px|Biografia de Vicent González Lizondo]]

En les Eleccions generals espanyoles de [[1989]] fon un dels dos diputats d'[[Unió Valenciana]], sent portaveu del [[Grup Mixt]]. Gràcies al pacte d'[[Unio Valenciana]] en el [[Partido Popular]] en les Eleccions municipals espanyoles de 1991, [[Rita Barbera]] accedix a l'[[Alcaldia de Valéncia]]. González Lizondo fon primer Tinent d'Alcalde de [[Valéncia]], en [[Rita Barberà]] com a alcaldesa, pero va dimitir a l'any següent despuix de que un membre d'[[UV]] abandonara el grup i l'equip municipal [[PP]]-[[UV]] perguera la majoria en l'Ajuntament.

En les Eleccions generals espanyoles de [[1993]] González Lizondo torna a ser diputat, ara en solitari, i integrat en el [[Grup Mixt]]. Pero en [[octubre]] de [[1994]] renuncià al seu escan, mesos despuix d'haver segut intervingut del cor, sent substitut per [[José María Chiquillo]].

Mes tart, a pesar del seus problemes coronaris, es presenta a les Eleccions a les Corts Valencianes de [[1995]], a on [[Unió Valenciana]] obté 5 diputats. Gràcies al nomenat ''[[Pacte del Pollastre]]'', [[Eduardo Zaplana]], del [[Partido Popular]], accedí a la Presidència de la [[Generalitat Valenciana]], i González Lizondo fon nomenat President de les [[Corts Valencianes]], entrant [[Unió Valenciana]] en el govern, en vàries conselleries al seu càrrec.

=== Polèmica dins d'Unió Valenciana ===

En [[novembre]] de [[1996]], despuix de numerosos enfrontaments en la nova direcció del partit, liderada per [[Héctor Villalba]], González Lizondo fon expulsat d'[[Unió Valenciana]] al considerar la majoria de la militància que havia propiciat un gir del partit cap al [[Partido Popular]].<ref name="diccionari"/> Durant un ple del Parlament el [[19 de decembre]] patí un infart, i muigué quatre dies despuix per un paro cardíac.

== El seu falliment ==

I com tot home destacat per les seues virtuts, fon rebujat pels mediocres, ademés del calvari pel que li varen fer passar dins del seu propi partit, va donar al trast en la seua vida. De fet, González Lizondo fon expulsat -de la mateixa manera que els que li recolzaven-, per negar-se a que Unió Valenciana s'escorara cap al nacionalisme valencianiste. El cor de Vicent González Lizondo no va poder aguantar més -despuix de tants anys de sacrifici personal, familiar i polític, per i per a Valéncia- la desllealtat dels seus propis excompanyers de partit.

El president de les [[Corts Valencianes]], Vicente González Lizondo, va morir el 23 de decembre d'un atac al cor, del que sofria des de feya anys. La capella ardent fon instalada en les Corts. Mils de valencians varen acodir a donar-li l'últim adeu. Es varen oficiar solemnes funerals en la [[Catedral de Valéncia]] i fon soterrat, en l'intimitat, en el [[cementeri de Valéncia]] el dia de la [[Nit de Nadal]].

Ingressà d'urgència en el Clínic el [[17 de decembre]], despuix de sofrir una arrítmia abans d'intervindre en les Corts per primera volta com a representant del grup mixt. El seu estat era greu i fins al [[Joan Carles I|rei Joan Carles I]] es va interessar per la seua salut. Despuix d'una llaugera recuperació, el seu cor es va parar. 

González Lizondo va fundar Unió Valenciana, d'a on fon expulsat pocs dies abans de morir pels qui li varen succeïr en els càrrecs principals del partit.

Fon tinent d'alcalde de l'[[Ajuntament de Valéncia]], diputat en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] i president de les [[Corts valencianes|Corts]]. Va consagrar tota la seua vida a defendre tot lo valencià.

== Llibres ==
[[Image:Nosin.jpg|thumb|140px|Portada del llibre "No, sin nosotros"]]

* ''Valencia, nuestra ciudad'', per Vicent Gonzaléz Lizondo, ([[1991]]).
* ''No, sin nosotros. Consideraciones sobre la personalidad valenciana'', per '''Vicent Gonzaléz Lizondo'''. Editat per [[Unio Valenciana]], ([[1995]]).
* ''La vida por Valencia. Biografía cultural i política de Vicent González Lizondo'', escrit per [[Carles Recio]] i editat per l'[[Associació Cultural Amics de Vicent González Lizondo]], (Valéncia, [[2002]]).

==Semblança==

I és que hi ha moments en l'història, en els que apareixen hòmens que marquen la diferència. Un d'ells fon Vicent González Lizondo, qui va voler renunciar al seu sòu de diputat nacional, i quan no se li va permetre per la cambra, va insistir que el seu sòu s'entregara íntegrament a la [[Creu Roja Espanyola]]. 

Com a diputat nacional, les seues intervencions en defensa dels interessos valencians mai varen passar inadvertides, ni per al govern, ni per a l'oposició, ni per als mijos de comunicació, tant nacionals com internacionals. La seua coneguda intervenció en la tribuna d'oradors del [[Congrés dels Diputats]], depositant una taronja durant la seua exposició, va ser protestada en chiulits, rialles i cameig del grup popular, pero açò no li va dissuadir per a continuar en les seues paraules; i en finalisar, va agarrar la taronja, es va dirigir a l'escan ocupat pel president del govern socialiste, [[Felipe González]] i, depositant-la sobre els papers d'este, li va dir: "esta taronja és per a que no s'oblide dels problemes que tenen els llauradors i els valencians". 

També és coneguda la seua valenta defensa de la [[llengua valenciana]], com una de les llengües de la nomenada “Europa de les Regions”; havent entregat dies abans, al [[Tribunal Constitucional|Constitucional]], un complet dossier referent ad açò.

Una part molt rellevant de l'història de Valéncia està firmada i sagellada a fòc per González Lizondo, home honest i cabal, que dia lo que sentia i actuava en extrema fidelitat als seus principis.

== Cites ==

{{Cita|''Uno de los factores que explica el aletargamiento de la sociedad valenciana es la ausencia de una burguesía nacionalista, poco comprometida con la personalidad valenciana, y que sólo aspira a obtener beneficios de su participación en la economía, dejando de lado las cuestiones de carácter político.''|Paraules de Vicent González Lizondo en el llibre ''No, sin nosotros''. Citat per [[Carles Recio]] en el seu llibre ''La vida por Valencia''.}} 

{{Cita|''Cataluña o País Vasco tienen un mayor peso nacionalista en sus sistemas políticos, porque poseen sólidas burguesías que están fuertemente comprometidas con el proyecto nacionalista en sus respectivas comunidades.''|Paraules de Vicent González Lizondo en el llibre ''No, sin nosotros''. Citat per Carles Recio en el seu llibre ''La vida por Valencia''.}}

{{Cita|''En una Universidad anclada en el pasado, divorciada de la sociedad actual. Universidad que no hay más remedio que bautizar como antivalenciana, con un rector y determinados elementos de ella añorantes de pasadas épocas, en las que su omnipotente poder campaba por sus respetos...Donde se practica un terror colectivo en las escuelas obligando a aprender una extraña jerga, y se penaliza con suspensos de todo un año de trabajo a los que no están dispuestos a traicionar sus orígenes, ni su lengua, ni a su tierra. Lo siento, pero es preciso volver a preguntarse: ¿Es que Valencia sí paga a los traidores? Un individuo nacido aquí que desprestigia incluso a ese gran músico de su pueblo don José Serrano, del que dice escribió un himno que es 'una merdeta reaccionaria'. Un individuo que insulta continuamente a la tierra que le vio nacer. Un individuo al que, colocado por un amiguete por el dedo, se le dan millones que pagamos todos los valencianos. Un individuo al que se le 'canoniza' con una cátedra impensable de impartir y antiestatutaria en Valencia.''|Extracte d'un artícul (en castellà) de Vicent González Lizondo parlant sobre el rector de l'Universitat de Valéncia, [[Ramón Lapiedra Civera]] ('Eztamoz en el paiz valenciá', publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'', el 10.11.1987)}}

{{Cita|''Aún así, antes de que usted apostara por Zaplana de forma abierta lo hizo por González Lizondo y Unión Valenciana para luego dejarlos caer o ponerlos en manos del PP.''

''Sí, pero por la idea de contar con un partido regional. Hubiera sido bueno contar con uno, pero se malogró por la irresponsabilidad de algunos de los de Lizondo que fueron quienes mataron al padre. La gente se ha olvidado de que Lizondo murió en el escaño cuando se defendía de las agresiones verbales de quienes habían sido compañeros de partido. La prueba de su fracaso es que se han quedado a cero.''

''¿Quiénes fueron para usted los 'judas'?''

''No daré nombres porque ellos lo tienen ya en su conciencia. Si es que la tienen. Con Lizondo muchos se aprovecharon. Si el PP fagocitó a UV es porque algunos comenzaron a tomar unos derroteros equivocados y fue la sociedad la que los castigó. UV perdió el norte cuando comenzó con aquello del independentismo.''|Entrevista a [[María Consuelo Reyna]] (''[[Levante-EMV]]'', 10.10.210)}}

==Referències==
{{listaref}}

== Bibliografia ==
* [http://www.cortsvalencianes.es/DSCVCGI/BASIS/DSCV/WEB/DSCV_PDF/DDD/IV%20%20000670.pdf  «Diario de Sesiones de las Cortes Valencianas del 17/12/1996»] 
* [https://web.archive.org/web/20090920100711/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005, Institució Alfons el Magnànim]
* Recio, Carles. ''La Vida por Valencia. Biografia cultural y política de Vicente González Lizondo''

== Enllaços externs ==

* [http://www.vglizondo.org/ Associació Cultural Amics de Vicent González i Lizondo].
* [http://www.elmundo.es/papel/hemeroteca/1996/12/24/nacional/195795.html Mor Vicent González Lizondo, President de les Corts Valencianes], ''[[El Mundo]] '', 24 de decembre de 1996.
* [http://150valencianos.lasprovincias.es/vicente-gonzalez-lizondo/ Vicente González Lizondo - Las Provincias]
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']
* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/11/politicos-pisan-calle-viven-margen-realidad/746602.html Entrevista a María Consuelo Reyna (2ª part) - ''Levante-EMV'']

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]
[[Categoria: Polítics]]
[[Categoria: Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria: Presidents de les Corts Valencianes]]
[[Categoria:Valencianisme]]