Edició de «Vicent González Lizondo»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 45: | Llínea 45: | ||
== El seu falliment == | == El seu falliment == | ||
− | I com tot home destacat per les seues virtuts, fon rebujat pels mediocres, ademés del calvari | + | I com tot home destacat per les seues virtuts, fon rebujat pels mediocres, ademés del calvari per el que li varen fer passar dins del seu propi partit, va donar al trast en la seua vida. De fet, González Lizondo va ser expulsat -de la mateixa manera que els que li recolzaven-, per negar-se a que Unió Valenciana s'escorara cap al nacionalisme valencianiste. El cor de Vicent González Lizondo no va poder aguantar més -despuix de tants anys de sacrifici personal, familiar i polític, per i per a Valéncia- la desllealtat dels seus propis excompanyers de partit. |
− | El president de les [[Corts Valencianes]], Vicente González Lizondo, va morir el 23 de decembre d'un atac al cor, del que sofria des de feya anys. La capella ardent | + | El president de les [[Corts Valencianes]], Vicente González Lizondo, va morir el 23 de decembre d'un atac al cor, del que sofria des de feya anys. La capella ardent va ser instalada en les Corts. Mils de valencians varen acodir a donar-li l'últim adeu. Es varen oficiar solemnes funerals en la [[Catedral de Valéncia]] i va ser soterrat, en l'intimitat, en el [[cementeri de Valéncia]] el dia de la [[Nit de Nadal]]. |
− | + | Va ingressar d'urgència en el Clínic el [[17 de decembre]], despuix de sofrir una arrítmia abans d'intervindre en les Corts per primera volta com a representant del grup mixt. El seu estat era greu i fins al [[Rei Joan Carles I]] es va interessar per la seua salut. Despuix d'una llaugera recuperació, el seu cor es va parar. Va fundar Unió Valenciana, d'a on va ser expulsat pocs dies abans morir per els qui li varen succeïr en els càrrecs principals del partit. | |
− | + | Va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Valéncia, diputat en el Congrés i president de les Corts. Va consagrar tota la seua vida a defendre tot lo valencià. | |
− | |||
− | |||
== Llibres == | == Llibres == |