Edició de «Via Augusta»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]]. | La '''Via Augusta''' fon la [[calçada romana]] més llarga de [[Hispània]] en una llongitut aproximada de 1.500 [[km]] que discorrien des dels [[Pirineus]] fins a [[Cadis]], vorejant el [[Mediterràneu]]. | ||
− | És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es | + | És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els [[Gots Apolinares]] i el [[Itinerari d'Antonino]]. Partia en l'actual localitat de [[La Junquera]], sent una prolongació de la [[Via Domitia]], que vorejava la costa del sur de la [[Gàlia]] fins a [[Itàlia]]. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la [[Hispània]] romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com ''Via Hercúlea'' o ''Via Heráclea'', ''Camí d'Aníbal'', ''Via Exterior'', ''Camí de Sant Vicent Màrtir'' i ''Ruta de l'Espart''. L'emperador [[August]] li donaria nom, a raïl de les reparacions que es van dur a fi davall el seu mandat, sobre els anys [[8 a. C.|8]] i [[2 a. C.|2 a. C.]], quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del [[Mediterràneu]]. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu ([[A-7]], [[AP-7]], [[A-70]]) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta. |
== Ciutats per les quals passava la calçada == | == Ciutats per les quals passava la calçada == | ||
* ''Gades'' ([[Cadis]]) | * ''Gades'' ([[Cadis]]) | ||
− | * ''[[Portus Gaditanus]] '' ([[El Port de Santa Maria]]?) | + | * ''[[Portus Gaditanus]]'' ([[El Port de Santa Maria]]?) |
* ''Rotea'' ([[Rota]]) | * ''Rotea'' ([[Rota]]) | ||
* ''Ugia'' ([[Torre Alocaz]], [[Bravatell]]) | * ''Ugia'' ([[Torre Alocaz]], [[Bravatell]]) | ||
− | * ''[[Orippo]] '' ([[Dos Germanes]]) | + | * ''[[Orippo]]'' ([[Dos Germanes]]) |
− | * ''[[Híspalis]] '' ([[Sevilla]]) | + | * ''[[Híspalis]]'' ([[Sevilla]]) |
− | * ''[[Carmo]] '' ([[Carmona]], [[Sevilla]]) | + | * ''[[Carmo]]'' ([[Carmona]], [[Sevilla]]) |
* ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]]) | * ''Obucla u [[Obúlcula]] (La Monclova, [[Fonts d'Andalusia]]) | ||
* ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]]) | * ''Colònia Augusta Firma Astigi'' ([[Écija]], [[Sevilla]]) | ||
* ''Corduba'' ([[Còrdova]]) | * ''Corduba'' ([[Còrdova]]) | ||
* ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]]) | * ''Mentesa Oretana'' ([[Vilanova de la Font]]) | ||
− | * ''[[Saltigi]] '' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]]) | + | * ''[[Saltigi]]'' ([[Chinchilla de Muntanya-Aragó]]) |
− | * ''[[Libisosa]] '' ([[Lezuza]]) | + | * ''[[Libisosa]]'' ([[Lezuza]]) |
− | * ''[[Carthago Nova]] '' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]]) | + | * ''[[Carthago Nova]]'' ([[Cartagena (Espanya)|Cartagena]]) |
* ''Saetabis'' ([[Xàtiva]]) | * ''Saetabis'' ([[Xàtiva]]) | ||
* ''Valentia'' ([[Valéncia]]) | * ''Valentia'' ([[Valéncia]]) | ||
* ''Saguntum'' ([[Sagunt]]) | * ''Saguntum'' ([[Sagunt]]) | ||
− | * ''[[Dertosa]] '' ([[Tortosa]]) | + | * ''[[Dertosa]]'' ([[Tortosa]]) |
* ''Tarraco'' ([[Tarragona]]) | * ''Tarraco'' ([[Tarragona]]) | ||
* ''Aquis Vocontis'' ([[Caldes de Malavella]]) | * ''Aquis Vocontis'' ([[Caldes de Malavella]]) | ||
Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Restes de la Via Augusta == | == Restes de la Via Augusta == | ||
− | Fins a finals del | + | Fins a finals del sigle XX sobre la [[tallamar]] del pont d'[[Alcantarilla]], en el terme municipal de [[Utrera]] ([[província de Sevilla|Sevilla]]), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la [[Bètica]] en el nort de [[Hispània]].<ref>[http://www.utrera.org/utrera/opencms/site/web/informacionmuicipal/historia Ajuntament de Utrera (Sevilla). Història del municipi. Periodo romà.]</ref> |
− | Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de | + | Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista [[AP-7]]. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per davall. |
− | En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic | + | En [[Valéncia]] la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], en el museu conegut com [[l'Almoina]] integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui [[Corts Valencianes]]. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del [[temple de les nimfes]] de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |