Edició de «Uiquilliteratura:Daisy Miller»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Quan va terminar el seu café, va encendre un cigarret. En eixe moment s'acostava un chiquet pel camí, un brivonet d'uns nou o dèu anys. El chiquet, de diminuta estatura per a la seua edat, tenia una expressió madura en el semblant, un rostre pàlit i unes traces esmolades. Duya pantalons de gòlf en calcetins rojos que resaltaven el parell de furgadents que tenia per cames; també la seua corbata era d'un roig chillón. En la seua mà duya un llarc bastó d'alpiniste l'esmolada punta del qual clavava en quant es posava al seu alcanç: els parterres, els bancs del jardí, les coes dels vestits de les senyores. En aplegar front a Winterbourne, es va detindre mirant-li en uns ullets vivaços i penetrants. | Quan va terminar el seu café, va encendre un cigarret. En eixe moment s'acostava un chiquet pel camí, un brivonet d'uns nou o dèu anys. El chiquet, de diminuta estatura per a la seua edat, tenia una expressió madura en el semblant, un rostre pàlit i unes traces esmolades. Duya pantalons de gòlf en calcetins rojos que resaltaven el parell de furgadents que tenia per cames; també la seua corbata era d'un roig chillón. En la seua mà duya un llarc bastó d'alpiniste l'esmolada punta del qual clavava en quant es posava al seu alcanç: els parterres, els bancs del jardí, les coes dels vestits de les senyores. En aplegar front a Winterbourne, es va detindre mirant-li en uns ullets vivaços i penetrants. | ||
− | -¿Em dona una gleva de sucre? -va preguntar en una veueta dura i aguda; una veu inmadura pero no obstant i en cert sentit, poc infantil. | + | -¿Em dona una gleva de sucre? -va preguntar en una veueta dura i aguda; una veu '''inmadura''' pero no obstant i en cert sentit, poc infantil. |
− | Winterbourne va tornar la seua mirada cap a la | + | Winterbourne va tornar la seua mirada cap a la '''mesita''' en que, al seu costat, reposava el servici de café, i va vore que quedaven algunes gleves. |
− | -Sí, pots prendre un -va respondre-, pero no crec que el sucre siga bo per als chiquets. El | + | -Sí, pots prendre un -va respondre-, pero no crec que el sucre siga bo per als chiquets. El '''muchachito''' en qüestió va alvançar, va seleccionar cuidadosadament tres dels anhela-dos fragments i despuix de ficar-se dos en la bojaca del pantaló, va depositar ràpidament el tercer en un atre lloc. Va clavar el seu bastó a modo de llança en el banc de Winterbourne i va tractar de trencar la gleva de sucre en les dents. |
-¡Diables, està du-u-r! -va exclamar, pronunciant l'adjectiu de modo peculiar. | -¡Diables, està du-u-r! -va exclamar, pronunciant l'adjectiu de modo peculiar. |